Cercar en aquest blog

dilluns, 24 de març del 2014

Augment inversió privada i creació d'empreses

La creació d'empreses augmenta un 1,1% al gener 


Resum de la noticia:

El nombre d'empreses creades al gener de 2014 ha ascendit fins a les 8.956 , el 1,1% més que en el mateix mes de l'any anterior , segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística ( INE ) . És la segona taxa interanual positiva seguida i la vuitena en els nou últims mesos . Per a la constitució de les 8.956 empreses creades en el primer mes de l'any es van subscriure més de 530 milions d'euros , fet que suposa un descens del 51,3% respecte al gener del 2013, mentre que el capital mitjà subscrit , que s'ha situat en 59.249 euros , es va reduir un 51,8% en taxa anual . EL 22,2% de les societats mercantils creades al gener van ser del sector del comerç i el 17,5 % es dediquen construcció . Pel que fa a les societats dissoltes , el 21,5 % pertany al comerç i el 20,7 % a la construcció , assegura l'INE . Al gener van ampliar capital un total de 4.363 societats , un 8,6 % menys que en el mateix mes de l'any passat , mentre que 3.278 empreses es van dissoldre , un 6,1 % menys . La major part de la desaparició d'aquestes empreses va ser voluntària . En taxa intermensual ( gener de 2014 sobre desembre de 2013 ) , les societats mercantils van augmentar un 28,2% , mentre que les dissoltes es van incrementar un 36,8% .


Causes:

La creació i inversió d' empreses augmenta degut a: millora de les expectatives de l'economia (keynes el primer en identificar-ho), baixada tipus d'interès de la banca cap a les empreses, augment de la Rd i, per últim, baixada dels impostos de societats o costos fiscals de les empreses. 



Conseqüències: 

Les conseqüències d'aquest augment empresarial seran l' incentivament de grans inversions privades que ocasionaran prosperitat econòmica i estabilitat de cicles econòmics.



Relació amb l'assignatura:

La relació de la notícia amb l'assignatura és que engloba temes propis de la macroeconomia, té a veure amb la demanda agregada i amb que si augmentem les inversions privades, augmenta el PIB del país.


Valoració personal:

Crec que les dades de la notícia són molt bones ja que un bon conjunt d'inversions empresarials garanteixen la prosperitat econòmica i la disminució de l'atur. És important crear empreses espanyoles i incentivar la marca espanya per a que altres països inverteixin en espanya i en els seus productes. 


Gràfic:




diumenge, 23 de març del 2014

PIB Qatar

Resum de la noticia:
Qatar és un país en expansió i això ho demostra el seu PIB que creix cada any.
Qatar enlloc de només invertir amb petroli i gas, el qual podria viure molts anys amb un alt nivell de vida, ha decidit diversificar la seva economia i invertir per tot el mon, aconseguir esdeveniments esportius com serà el mundial d’handbol o el mundial de futbol, i també ha comprat immobles d’alta gama per tot el mon. La conseqüència d’aquestes inversions és un creixement del PIB i una segona font d’ingressos a part del petroli i el gas.
El país abans de descobrir les reserves de petroli i gas la seva economia es basava en la pesca i buscar perles.
Causes:
Qatar té el 14% de gas mundial i una quantitat de petroli molt elevada, per tant molts països es veuen obligats a comprar-li aquests productes, a més, ha fet pactes amb diferents governs perquè inverteixin en el seu país i el fagin prosperar
Conseqüències:
Qatar té unes exportacions molt gran en percentatge i en valor monetari.
Té unes importacions reduïdes, de tal manera la diferència entre exportacions i importacions queda molt positiva.
Té un consum molt elevat, degut a la gran riquesa d’alguns dels seus habitants i del turisme que i va.
Un augment del PIB del 8% aproximant i  en anys anteriors estava amb dos xifres.
Relacions amb l’assignatura:
La noticia parla del PIB, com l’augmenta i com ho fa. També parla d’inflació, concepte treballat a classe i la política macroeconòmica que ha agut de fer el país, primer per deixar la pesca i treballar amb el petroli i ara per baixar la dependència del petroli i del gas i invertir en altres països.
Valoració:

Qatar és un país que ha sigut capaç de deixar enrere la imatge de pobresa i aconseguir tenir certa importància mundial. Crec que Qatar seguirà creixent durant anys, ja que té reserves de petroli per uns 35 anys, però també te tota la inversió que han estat fent i en els propers anys també tindran una forta construcció, amb els diferents mundials i els seus estadis respectius.

El mundo se viste de España

El mundo se viste de España

Les exportacions de moda creixen un 47% des de l'inici de la crisi. 

Causes: 
En els últims cinc anys, les marques de roba espanyoles s'ha estès per tot el món deixant enrere la crisi del seu país. Aquestes exportacions són un 47% més que en el 2008, quan la crisi encara no habia fet la seva aparició.
Les principals empreses gràcies a les quals han augmentat tant les exportacions tèxtils són Inditex, Mango, Camper i Pronovies entre d'altres, aquestes s'han estès pel mapa i han aconseguit destacar en el món de la moda.

Conseqüències: 
Tal com indica el mètode de càlcul del PIB de la demanda agregada, aquesta augmentarà si alguns dels seus factors augmenten. En aquest cas són les exportacions les quals han sofert un augment, restant-li les importacions tenim com a resultat un augment de les exportacions netes del país i a conseqüència hi ha un augment de la demanda agregada. 

Gràfic: 

Relació amb l'assignatura:
La relació amb l'assignatura és la demanda agregada la qual cosa implica el PIB. L'augment de les exportacions de les marques de roba espanyoles han fet augmentar la demanda agregada i per tant augmentar el PIB. 
PIB = DA = C + I + GP + (X-M)

Opinió personal: 
La meva opinió és que crec que aquesta notícia informa d'un pas endavant en l'economia d'Espanya, per primer cop des que hi han dades les exportacions netes són positives al PIB i això és molt bó, ja que fa que aquest augmenti i que per tant l'economia del país evolucioni positivament. 




La exportación de muebles aumentó un 24,5% en 2013

RESUM:

L'exportació de mobles fabricats a la Comunitat Valenciana va ascendir a més de 384 milions d'euros el 2013, fet que suposa un increment del 24,5% respecte a l'any anterior i gairebé el doble de l'increment en 2012, que va ser del 12,8% . 
Segons l'informe, les importacions valencianes de mobles, que van aconseguir un volum de 209 milions d'euros, van disminuir un 4,1% el 2013 respecte a l'any anterior.

CAUSES:

. La taxa de cobertura, percentatge del que s'importa que pot pagar-se amb el que s'exporta, ha estat superior al 183%, xifra que suposa un "màxim històric", segons l'organització.

. Demostra que el treball dur i continuat de promoció exterior del moble valencià veu la seva recompensa en les xifres reals al tancament de l'exercici 2013.

"Montoro asegura que no habrá cambios en el IVA" i Báñez: La rebaja de las cotizaciones sociales impulsará el PIB un 0,3% más

He agafat dues notícies perquè he pensat que per explicar el moviment de la demanda agregada espanyola en aquests moments calia comparar-les ja que estan relacionades.

La primera notícia fa referència a l'IVA. La reforma fiscal no inclourà un augment d'aquest impost ja que ja es va apujar en el seu moment. El motiu que dóna Montoro és que ja ha pujat la recaptació un 6% degut al creixement de l'economia espanyola en els darrers mesos, i per tant, no és necessari. 
La segona notícia en canvi, fa referència a la reducció de les cotitzacions socials un 0,3% per tal de facilitar als empresaris i incentivar la inversió i la producció i acabar augmentant la DA i per tant, el PIB (política fiscal expansiva).

Causes primera notícia: el lleuger increment del PIB que hi ha hagut a Espanya en els darrers mesos, dóna optimisme al Govern per no crear més pressió fiscal pujant l'IVA per exemple. A això s'afegeix el fet d'haver augmentat la recaptació de l'IVA un 6%. També, el fet de no pujar més l'VA, és una mesura de prevenció per evitar la caiguda del consum de les famílies, i per tant, la reducció de la demanda agregada i seguidament la del PIB.
Causes segona notícia: el mateix creixement que hi ha hagut del PIB fa que el Govern espanyol es pugui permetre baixar les cotitzacions socials perquè les empreses puguin invertir més i contractar més treballadors, ja que han aconseguit reduir el dèficit públic.

Conseqüències primera notícia: el que passarà és que els consumidors al no pujar l'IVA, no veuran afectat el seu poder adquisitiu. Això farà que puguin seguir complint els desitjos de compra, cosa que farà que no disminueixin les seves expectatives i amb això, no hi haurà caiguda del consum i la demanda agregada es quedarà igual.
Conseqüències segona notícia: és cert, que el fet de no pujar més l'IVA farà que la demanda agregada s'estabilitzi en comptes de baixar com ens ha passat durant els primers anys de crisi econòmica. Però a més a més, a causa de la reducció de les cotitzacions socials i de la baixada prevista de l'IRPF i de l'impost de societats l'any que ve, aquesta el que farà és augmentar. Per què? Perquè les empreses disposaran de més diners per contractar treballadors i també per invertir més i augmentar la producció espanyola, aquest segon fet farà que augmenti també l'oferta agregada.

Valoració personal: segons el Govern espanyol, ja estem començant a sortir de la crisi i això permet tenir més alegries fiscals, és a dir, que no cal pressionar tant  a la població perquè el dèficit ha disminuït. Al meu parer, el Govern està adoptant una posició massa optimista perquè la població se'n contagiï i gastin més diners de la seva renda disponible perquè així creuen que el país creixerà, que es podrà recaptar més i per tant reduir més el dèficit, complir amb la Unió Europea i sortir abans de la crisi. És una bona política fiscal expansiva, perquè augmentant el consum i la inversió augmentarà el PIB si ens basem amb el mètode de càlcul del PIB mitjançant la despesa, augmentarà el PIB i el país creixerà; però com a ciutadans individuals no hem d'oblidar el fet que no hem sortit de la crisi, que encara hi ha molts aturats i que no ens hem de deixar portar pel que sentim a la premsa o pel que diuen des del Govern perquè això serà un procés lent.

http://www.eleconomista.es/economia/noticias/5641201/03/14/Montoro-asegura-que-no-se-va-a-subir-el-IVA-Ningun-producto-subira-su-tributacion.html#.Kku8GIs9EAZguSt

http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/5613871/03/14/Banez-La-rebaja-de-las-cotizaciones-sociales-impulsara-el-PIB-un-03-mas.html#.Kku8wFRIhj2Q8d7


El PIB de Brasil supera la previsión de mercado y crece un 1,5%

El PIB de Brasil supera la previsión de mercado y crece un 1,5%

Les dades macroeconòmiques del segon trimestre són un alleujament per al govern de Rousseff.
El Producte Intern Brut ( PIB ) del Brasil ha crescut un 1,5% en el segon trimestre, superant totes les previsions de mercat, que pronosticaven un 0,8 %. Si comparem les dades amb el segon trimestre de 2012, l'economia brasilera ha registrat una pujada d'un 3,3%.
Una altra dada positiva és que la inflació, es va quedar a l'agost en un 0,15% , contra el 1,4% del agost de 2012.

CAUSES del creixement del PIB:
  • Reducció d'impostos en alguns sectors de l'economia 
  • Crèdit concedit pel govern per a inversions , especialment a través del Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic ( BNDES ) .
CONSEQÜÈNCIES d'aquest dos factors:
  • Augment d'un 0,3% en el consum de les famílies 
  • Augment de l'inversió
  • Indústria agropecuària va registrar una alça d'un 3,9%
  • Serveis , que respon per un 60% del PIB , va créixer 0,8%
DA (augment)= C(augment)+I(augment)+GP+(X-M)
PIB (augment)= VA agricultura+VA industria(augment) +VA contrucció+VA serveis (augment)
Valoració personal:
És evident que ens trobem davant d'un país en expansió i creixement, i és força provable que dintre d'uns anys sigui molt important en tot el mercat internacional.
Personalment penso que és bo que s'obrin nous mercats, tot i que, penso que abans de fer-se forts internacionalment, crec que haurien d'arreglar els problemes interior que tenen. Brasil es troba en la posició 80 del rànking de IDH, amb 0.73 punts. Crec que Brasil abans de voler créixer tant, primer de tot hauria d'eliminar tota la pobresa que té.
Crec que aquesta imatge és força representativa: 
En aquesta imatge es veu la pobresa d'aquest país, i darrera un dels estadis de futbol que s'han construït en l’últim any per celebrar el Mundial de futbol de 2014.
Veinte años de libre comercio:
Resum:
Fa 20 anys va entrar en vigor el Tractat de Lliure Comerç (TLC) d'Àmerica del Nord entre Canadà, Estats Units i Méxic. Aquest acord no va comportar ni grans guanys ni dramàtiques pérdues, les implicacions més importants van ser per l'economía més petita -LA MEXICANA-

Causes i conseqüències:
Méxic és avui dia, un pais millor que al 1994: amb una democràcia representativa amb una classe mitjana practicament majoritaria i una societat cada dia més liberal, però el TLC no ha sigut l'únic agent del canvi. Vist com un tractat de comerç exterior, el seu éxit es innegable; les exportacions mexicanes s'han incrementat de 60.000 millons de dólars al 1994 fins a casi 400.000 millons al 2013.

Relació amb l'assignatura:
De relació amb l'assignatura trobem la política macroeconòmica que van dur a terme per fer aquesta transformació. Des de 1995, les autoritats mexicanes portaven a terme una política financera sana, una inflació baixa, un tipo de canvi flexible i polítiques comercials aperturistes, que fomentaren estabilitat, van baixar les tases d'interès i van ampliar l'accès a crèdits.

Valoració personal:
Crec que els caps financers de Mèxic van fer bé amb acceptar aquest tractat ja que, com es veu en les dades i el gràfic han augmentat els seus números i la seva economia ha progressat. Pel que fa als altres països, no els hi ha comportat cap mal ni cap empitjorament en la seva economia per tant, podem dir que també han fet be en participar-hi.











El BCE mantiene los tipos en el 0,25% por la "estabilización" económica El BCE mantiene los tipos en el 0,25% por la "estabilización" económica,Inversión - Bolsas - Mercados. Expansión.com

El BCE decideix mantenir els tipus d'interès al 0,25% més enllà de les esperances d'aquells que esperaven un conjunt de mesures inflacionistes. El president de la organització (Mario Draghi) assegura fent una mirada cap al futur (doncs les previsions a mig i llarg termini estan totalment encallades) que no és deflació el que ens trobarem en el futur sinó una "inflació moderada".

CAUSES
-Estabilització dels tipus al 0,25% 

CONSEQÜÈNCIES
-Inflació prevista d'un 1% el 2014, un 1,3% el 2015 i finalment un 1,5% durant el 2016 i un 1,7% en l'últim trimestre.
-Un augment del PIB en la eurozona del 1,2% (1014), de un 1,5% (2015) i finalment de un 1,8% (2016).
RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA
Aquesta notícia tracta aspectes treballats a classe com ara: l'ús de la política monetària com a política per a fer augmentar el PIB, la influència de la inflació en el PIB i les mesures relacionades amb els tipus d'interès que duu a terme el BCE per a mantenir l'inflació en el 2%.

CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL
La deflació, en boca de tothom, el terror d'una baixada general de preus, conseqüència de la sortida de la bombolla immobiliària període en el que es destina part de la producció al pagament de les promeses passades que varem fer amb l'esperança de que foren pagades en el futur, i quina és la reacció de la gent? Reclamar impacientment una nova re-expansió insana del crèdit, argumentat la devastació provocada per la baixada de preus en l'economia però, qui es preocupa que es torni a fomentar el creixement de la deuda per sobre de la disponibilitat real de béns? 
Potser va sent hora de plantejar-se si volem un creixement basat en l'estalvi, amb un crèdit sa i on es solucionin els comptes pendents, o una en la que s'aplacin, s'augmentin i es deixin a la deriva per a que les generacions futures en paguin els plats trencats, una basada en l'endeutament.
I es que la forma que cal per a resoldre aquests conflictes no és més que amb mercats mes lliures i flexibles, amb mes estalvi, amortitzant les nostres deutes, acumulant mes capital i així tornant-nos més competitius i productius tot i la apreciació del nostre tipus de canvi. En resum, calen mercats mes lliures i més estalvi públic i privat.



dissabte, 22 de març del 2014

Les exportacions començen l'any amb un increment del 3,1%

Resum de la noticia:

Després de la ralentització de les exportacions a finals d'any, les vendes a l'exterior han marcat al gener un increment del 3,1% interanual.
 Al desembre, havien marcat un augment del 2,9%.  No obstant això, en els últims mesos de 2013 van trepitjar el fre. Per la seva banda, les importacions han descendit al gener un 0,6% interanual.

 Amb aquestes dades, el dèficit comercial s'ha situat en 2.818,3 milions d'euros al gener, la qual cosa suposa un descens del 19,5% en comparació del mateix mes de 2013. La taxa de cobertura (el percentatge d'importacions que poden pagar-se amb les exportacions realitzades durant un mateix període de temps) es va situar al gener en el 86,7%, 3,1 punts més que la registrada al gener de 2013. 

Causes:

Què ha fet créixer les exportacions: el pes de les exportacions a la UE ha estat del 64,9% del total, percentatge major que el 63,6% registrat al gener de 2013. Aquest augment del pes està associat a la zona euro (51,2% al gener de 2014, enfront del 50% de gener de 2013). D'aquesta manera, les vendes dirigides a la UE i a la zona euro han crescut un 5,2% i 5,6%, en termes interanuals, respectivament. Quant a les exportacions a destinacions extracomunitàries, (representen el 35,1% del total) destaca el creixement de les exportacions a Àsia (excepte Orient Mitjà) un 23,1%, especialment per l'augment de les vendes a les majors economies de la regió: Xina (27,5%) i Japó (68,7%). Els sectors impulsors de les vendes a l'exterior, han estat principalment alimentació, begudes, tabac ,productes químics  i manufactures de consum.

Conseqüencies:

La demanada agregada augmentarà, ja que estan augmentant els ingressos a travès de les exportacions. això demostra que les exportacions són un dels pilars de la recuperació, que s'han vist beneficiades per la millora de la competitivitat de l'economia espanyola.

Relació amb l'assignatura

Aquesta noticia parla sobre la macroeconomia espanyola, i té a veure amb la demanda agrega, i també amb el tema anterior, ja que si augmenten les exportacions el PIB també augmentarà.

Valoració personal:

Crec que aquestes dades són bones, ja que demostren que espanya té un gran sector de exportació, per tant si augmenta vol dir que cada copels  paisos estan més interesats a importar productes espanyols.

Gràfic:


diumenge, 16 de març del 2014

Notícia Exportacions

Les exportacions aconsegueixen un altre rècord en 2013, però s’estanquen al final de l'any

RESUM DE LA NOTÍCIA:

La puixança del sector exterior, un dels escassos senyals positius que ha emès l'economia espanyola en els últims anys, va donar signes de defalliment en el tram final de 2013. Segons les dades divulgades aquest divendres pel Ministeri d'Economia, la venda de mercaderies a l'exterior ha registrat, per tercer any consecutiu, anivellis rècord: el valor conjunt dels béns exportats en 2013 va arribar a 234.240 milions d'euros, un 5,2% més que en l'exercici anterior.
En l'últim trimestre de l'any passat, no obstant això, l'augment de les exportacions es van estacar, amb un avanç molt feble (un 0,8%), respecte al mateix període de 2012.
Mentre en el conjunt de 2013 les compres a l'exterior van tornar a contreure's, en l'últim trimestre van avançar un 2%.

CAUSES:

L'augment de les importacions al desembre va estar condicionat per les compres de béns d'equip. El consum dóna encara senyals contradictoris: baixen les importacions energètiques, però pugen les compres de béns de consum durador. Són també les vendes de béns d'equip i les dels productes petrolífers de les refineries espanyoles les que impedeixen que les exportacions avancin més al final de 2013.

CONSEQÜÈNCIES:

Gràcies a aquest rècord, la economia espanyola pot veure per primer cop, com les importacions netes són positives. Tot i aquesta millora econòmica, perquè el dèficit comercial segueixi encongint ha de mantenir-se l'avanç exportador, ja que el més probable és que les importacions segueixin creixent, encara que sigui de forma moderada.

RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA:

En el tema anterior, vam poder veure que dins de la formula per representar el PIB trobàvem les exportacions netes i que dins d’aquestes  les exportacions representaven un 32.6 ·/· de PIB i les importacions representaven un 31.9 ·/·, sorgint així unes importacions netes positives (0.7 ·/·) i que aquest factor era molt important, ja que Espanya sempre hi havia tingut unes exportacions netes negatives.

OPINIÓ PERSONAL:

Personalment veig una grata millora ja que en la història recent, Espanya mai ha estat tan prop d'aconseguir un equilibri positiu anual en el comerç de mercaderies. A més entre les principals economies avançades, solament Japó, amb una pujada del 9,5% en 2013, ha crescut més que Espanya. Tot això apunta a una millora econòmica per part d’ Espanya.
Notícia extreta del diari El País 21 FEB 2014

dijous, 13 de març del 2014

Blanca Solé: Notícia Demanda Agregada


Endesa cree que la demanda eléctrica subirá un 0,1% en 2014

La demanda elèctrica, un dels principals indicadors de la situació econòmica del país, només augmentarà un 0.1% durant el 2014.

CAUSES:
-       Sortirà de la recessió aquest any, encara que sigui de manera molt dèbil.
CONSEQÜÈNCIES:
-         La xifra de l’augment d’un 0.1% fa contrast amb les optimistes previsions del  creixement del Producte Interior Brut (PIB) projectades pel Govern i molts organismes internacionals.
-    Aquest canvi suposa un canvi de tendència després de 3 anys de caigudes   consecutives.
-          La demanda creixerà a un ritme més elevat fins a arribar a una mitja de 1.8% en el període 2013 – 2018. L’increment més elevat es registrarà al 2016, que serà del 2.8% segons les previsions.
GRÀFIC:
-       Augmentarà la demanda agregada, ja que a la noticia diu que augmentarà el PIB.
-       DA = PIB = C + I + GP + (x – M)
-       La demanda agregada augmenta quan disminueixen els preus a què s’ofereixen els béns.




RELACIÓ AMB L’ASSIGNATURA:
En aquesta notícia hi podem observar conceptes tractats a classe, com el PIB (producte interior brut) i el seu augment. La Demanda Agregada i els seus moviments, en aquest cas podem observar un augment de la Demanda Agregada (DA), ja que, la notícia ens informa del creixement de la demanda elèctrica.

VALORACIÓ PERSONAL:
Aquesta noticia és interessant, ja que així posem en pràctica els conceptes estudiats a classe i podem entendre’ls millor amb exemples. També, opino, que si augmenta la DA elèctrica serà positiu per l’economia perquè la demanda elèctrica és un dels indicadors més importants per veure la situació econòmica actual i com actualment ens han dit que comencem a sortir de la recessió de la crisi, això podria ajudar a millorar el nostre PIB.
Aquesta notícia l’he extret del diario “El Mundo” i és del dia 12 de març de 2014

dimecres, 8 de gener del 2014

Fixació dels preus de les companyies de llum i electricitat

El govern estudia convocar subhastes mensuals per fixar la tarifa de la llum

RESUM DE LA NOTÍCIA

El ministre d’indústria, energia i turisme, José Manuel Soria, va dir el passat dissabte 28 de desembre que la convocatòria de subhastes elèctriques és una alternativa sobre la que treballa el Govern per fixar un nou sistema de fixació de preus de l’electricitat.
El ministre ha considerat que el decret- llei aprovat per el Consell de Ministres i en virtut del qual s’ha establit una pujada mitja de la llum del 2,3 % per a un consumidor mitjà durant el primer trimestre de 2014 ``és exactament el contrari al intervencionisme´´, davant al que ha criticat la patronal elèctrica Unesa.
Soria ha recalcat que el preu que el Govern ha fixat "l'ha fixat tenint en compte els preus que el mercat ha vingut marcant al llarg dels últims sis mesos".
El titular del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ha estimat que les crítiques que ha rebut el Govern de la patronal Unesa, en relació a una possible utilització política de les tarifes elèctriques, respon a una "posició legítima d'empreses que defensen un interès particular i privat ".
"Els hagués agradat que el preu de l'electricitat hagués pujat aquest 11%, però el Govern ha de vetllar per l' interès general, que pot coincidir, o no, amb el particular", ha referit.





CAUSES:

Les companyies elèctriques porten molts anys manipulan als mercats i posant-se d' acord alhora de decidir les tarifes de l'electricitat. Existeix un oligopoli, doncs són varies companyies que cooperen segons els seus interessos.
Les subhastes a las que es sotmeten estan manipulades ja que acaben treien les tarifes que els hi interessen a tots.


CONSEQÜÈNCIES:

La primera conseqüència davant la pujada del 11% seria la inestabilitat i descontentament social, que donarien lloc a crítiques del govern i revoltes socials.
Al evitar això, degut a que el govern no li interessava quedar malament, ha intervingut forçant a baixar les tarifes, i com a conseqüència s'ha patit un descontentament de les companyies del sector i un contentament per part dels votants. 
Això ocasionarà que les companyies protestin més per les pèrdues i que el dèficit de tarifa augmenti.


RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA:

Els preus de l'energia estan totalment relacionats amb l'assignatura d'economia ja que el preu de la llum és bàsic per al cost de la vida, influeix directament en el cost de la fabricació de productes i afecta l'IPC i l'economia de tot un país, doncs pot arribar a provocar una crisi greu si aquest sector no es controla i es regula bé, és un sector bàsic.


OPINIÓ PERSONAL:

La meva opinió és que ens manipulen com volen i tot hi saber-ho no podem fer res per evitar-ho ja que el poder està en les seves mans. Les nostres vides estan totalment condicionades per les decisions del govern i els mercats i degut a això no queda gens clar ni és transparent el com es calcula el preu de l'electricitat, el com calculen el dèficit de tarifa, etc. 


GRÀFIC:




FONTS UTILITZADES:

dimarts, 7 de gener del 2014

Homes i dones en el mercat laboral

RESUM DE LA NOTÍCIA:
Aquesta notícia ens parla de la situació actual de la dona i de l'home en el mercat laboral durant i després de la crisi.
Ens explica que al principi, degut a l'esclat de la bombolla immobiliària, el 81% dels aturats que es van quedar sense feina des del 2007 al 2011 van ser homes, ja que ells acostumen molt més a treballar en el sector de construcció i indústria.
Per una altra banda, també ens diu que, les dones, com que la majoria estan més vinculades al sector dels serveis, no han estat tant afectades durant aquests primers anys de la crisi. Tanmateix, es preveu que degut a les retallades portades a terme en el sector públic moltes dones que fins ara tenien feina la poden perdre, ja que hi ha més dones que treballen en educació, sanitat, que homes.
Aquesta notícia també ens informa que inclús en els països que considerem més desenvolupats laboralment com països nòrdics o França, les dones, tenint opció a treball a temps parcial tant dones com homes, són elles les que opten per agafar aquesta opció i dedicar-se més a la vida familiar. Això ens recalca que tradicionalment, a Europa encara existeix la discriminació en el mercat laboral de la dona, i de fet, ens dóna la dada de que a Espanya, el salari de les dones és un 20% inferior al dels homes.

CAUSES:
Jo distingeixo dos tipus de causes.
Primer podem parlar de les causes ideològiques, és a dir, la mentalitat tradicional que té la nostra societat davant la distribució del mercat laboral. Parlem que abans les dones no treballaven sinó que es quedaven a casa i eren les encarregades de la vida familiar, i per la seva banda els homes, que quan la dona va iniciar en el mercat laboral, ells seguien sent els que treballaven en llocs com la construcció i la indústria. Aquesta pressió social que encara avui en dia existeix fa que en crear una família, un home vegi el seu paper com el de portar els diners a casa i una dona vegi el seu com el de quedar-se cuidant els fills.
L'altre causa ha sigut la gran crisi econòmica a nivell mundial esdevinguda a Espanya des del 2007 que ha perjudicat greument els sectors de la construcció i la indústria, i per conseqüència, tota la resta dels sectors, inclòs el sector públic, que ha de finançar el sector privat i per tant reduir despeses pel que fa als seus propis empleats.

CONSEQÜÈNCIES:
La gran conseqüència d'aquest esdeveniment és l'atur.
El nostre país tenia una economia basada en la construcció i totes les empreses relacionades i això creava un desequilibri, en esclatar la bombolla immobiliària, això va provocar un atur estructural (majoritàriament homes). L'atur estructural al seu pas va donar a un atur conjuntural (tant homes com dones), ja que van haver moltes empreses que van tancar a causa d'una caiguda generalitzada del consum, que al seu torn, va fer que tanquessin cada vegada més empreses de diferents sectors. D'altra banda, l'Estat havia de respondre injectant diner públic al sector bancari i això va fer que no tingués recursos per invertir en sanitat, educació...amb el consegüent atur del personal laboral del sector públic (majoritàriament dones).

RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA:
Està relacionada amb el tema del mercat laboral. Es centra amb el que hem estudiat de la crisi econòmica mundial que a Espanya comença el 2007 amb el crack immobiliari, i els diferents tipus d'atur que aquesta crisi ha comportat: l'atur estructural i  l'atur conjuntural. També fa referència a la discriminació de la dona davant el mercat laboral, que també s'ha comentat a classe i s'ha treballat en Economia de l'Empresa I.



Us he posat un gràfic que relaciona l'atur amb aquests tres períodes que us he explicat anteriorment. Veiem que durant el crack immobiliari l'atur té una pujada pronunciada, a partir d'allà, quan la crisi s'estén als altres sectors per la caiguda del consum, l'atur va augmentant més lentament, i finalment, en el període actual, degut a l'enduriment de la legislació laboral que també afecta al personal laboral del sector públic, l'atur torna a augmentar ràpidament.

OPINIÓ PERSONAL:
Al meu parer, un país amb una economia basada majoritàriament en un sector, com aquí n'ha sigut la construcció i els seus derivats, és un país molt vulnerable a crisis i a tots els problemes que una crisi comporta.
Com s'ha vist en altres països on la seva economia no és així i on la legislació intenta afavorir el treball de les dones, no s'aconsegueix un canvi real si no es canvia la mentalitat social del país. Per tant, s'ha de fomentar, des de l'escola, els ajuntaments... fer campanyes que canviïn aquesta ideologia tradicional i allunyin a les generacions futures del pensament discriminatori.

FONTS UTILITZADES:
http://cincodias.com/cincodias/2012/03/03/economia/1330890944_850215.html
http://eduardogarzon.net/por-que-sigue-aumentando-el-paro-en-espana/


El mercat laboral rebaixa la destrucció d'ocupació a 85.000 llocs de treball el 2013

  NOTÍCIA: La notícia tracta de com una incorporació de 64.097 empleats en l'afiliació, una baixada de l'atur de 147.385 persones en termes interannuals i el fet de que aquest any només s'hagin destruït 85.041 llocs de treball suposen símptomes d'una possible però lenta remuntada del mercat laboral i de l'economia.
La situació a Catalunya ha seguit el corrent d'Espanya amb una disminució de l'atur de 22.084 persones (3,41%) no obstant el nombre d'afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït en 16.188 persones.

CAUSES/CONSEQÜÈNCIES: Les causes que jo he trobat per explicar aquesta disminució de l'atur i augment dels afiliats en la seguretat social són en primer lloc, el cicle econòmic i en segon lloc un augment de la demanda externa que absorbiria gran part de la producció degut a la devaluació del salari conseqüentment dels preus, fet que millora la competitivitat dels productes Espanyols a l'estranger, en aquest caldria posar èmfasis en Catalunya que amb productes com ara el cava seria un clar exemple d'exportació de la producció.
Les conseqüències dels fets analitzats son una millora de l'economia degut a una disminució de parats que suposen una menor despesa per a l'estat i alhora un major benefici degut a les seves cotitzacions com a afiliats.

RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA Com a relacions amb l'assignatura trobaríem conceptes propis del tema que estem treballant com ara la renda que al haver baixat també significa una baixada dels costos de producció per tant una disminució de preus i augment de la competitivitat al mercat exterior. La oferta de treball  dels aturats que son en major part aturats cíclics degut a una baixa demanda de treball degut a la crisi.

VALORACIÓ PERSONAL
Com a valoració personal penso que les dades de la notícia són el símptoma d'una recuperació econòmica que pot iniciar-se aquest 2014, no obstant la reactivació serà lenta. La notícia en sí es positiva tot que també cal apuntar que part de la disminució de l'atur es veu afectada pel fet que la majoria d'aturats deixen de renovar el registre a les oficines públiques quan perden la prestació d'atur. Per acabar, penso que és una bona notícia tot i que no pas significativa, més aviat marca el balanç d'un any que ha acabat positiu, "potser sí" no obstant es més un ànim de confiança en la reactivació econòmica que una evidencia d'aquesta.

FONTS
http://www.lavanguardia.com/economia/20140103/54398770035/empleo-frena-caida-apunta-mejora.html
http://www.lavanguardia.com/economia/20140103/54398755375/afiliados-seguridad-social-diciembre.html
http://www.lavanguardia.com/economia/20140103/54398755184/descenso-paro-diciembre-mejor-tendencia-2006.html
http://www.lavanguardia.com/economia/20140102/54398741519/paro-registrado-espana-cae-107-000-personas-diciembre.html
http://www.lavanguardia.com/economia/20140103/54397754035/paro-baja-catalunya-22-084-personas-2013.html
Diari LaVanguardia del dissabte, 4 de Gener de 2014

Inditex

INDITEX
Notícia i resum:
 
Aquesta empresa està situada actualment en el número 20 del rànquing d’empreses espanyoles. Això és gràcies per exemple, a que últimament ha pujat el seu benefici gràcies a la disminució d’impostos, això ha provocat que les seves vendes pugin un 6% i han accelerat el seu creixement encara que ha caigut en el rànquing a Espanya. 
 
 
 
Un altre exemple, és que Inditex lidera actualment en la moda online, les dates exactes són que ha facturat virtualment 82,2 milions d’euros només a Espanya, l’únic que supera aquesta empresa, és Privalia, el seu major rival que la supera en dos milions d’euros per productes no tèxtils.
Les ventes del 2012, converteixen a l’empresa Inditex en la major empresa tèxtil espanyola i al mateix temps l’empresa que més ven online.  D’aquesta venta online, Zara ocupa la quarta part de la venta de roba.
 
 
 
Aquesta empresa està en plena recuperació econòmica , assegura el president d’aquest grup, Pablo Isla, després de veure els indicadors econòmics recents. I així mateix ha confirmat que el marge brut es mantindrà estable en el segon semestre de l’any, després de pujar un 4% en els nou primers mesos del seu exercici fiscal fins arribar als 7.141milions d’euros.
 
Relació amb l’assignatura:
 
El model de mercat d’aquesta empresa és la competència perfecta, ja que hi ha molts compradors que individualment no tenen gaire importància, hi ha molts compradors i venedors que accepten el preu de mercat ja que al hi haver tanta competència sinó tenen els preus iguals, no vendran. També perquè el producte que venen és gaire bé idèntic, hi ha informació perfecta i els preus d’aquesta empresa estan marcats per l’oferta i la demanda, i l’Estat no intervé.
 
Valoració personal:
 
En la meva opinió, Inditex és una de les millors empreses d’Espanya, amb origen espanyol, ja que no deixa d’innovar i encara que Espanya estigui en plena crisi econòmica, ha aconseguit créixer gràcies això, a diferència d’altres empreses que s’han estancat. Poc a poc, ha sortit de la crisi espanyola i ha aconseguit ser una de les empreses espanyoles que més ventes online té.
Crec que aquesta empresa encara que caigués en la crisi espanyola, seria impossible que tanqués ja que té moltes botigues que estan en el seu poder i si que podria ser que tanquessin algunes d’aquestes però els mateixos consumidors de la roba d’Inditex aconseguirien treure aquesta empresa de la crisi.
 
http://www.inditex.com/es/trabajo_para_ti/seguridad http://www.capitalbolsa.com/articulo/107306/inditex-comentarios-a-la-conferencia-de-resultados.html http://www.inditex.com/es http://www.inditex.com/es/quienes_somos/trayectoria año de inicio de Inditex http://ocio.elnortedecastilla.es/tendencias/inditex-es-considerada-como-la-empresa-del-sector-de-la-moda-mas-valiosa-del-mun-21062011.html http://www.finanzas.com/noticias/economia/20131211/economia-empresas-presidente-inditex-2564549.html http://www.ranking5000.com/buscador/?nombre=inditex&cif https://www.google.es/#q=noticias+de+la+economia+de+la+empresa+inditex http://economia.elpais.com/economia/2013/11/12/actualidad/1384289486_822043.html http://economia.elpais.com/economia/2013/09/18/actualidad/1379484715_335088.html

Pepsi versus Coca-Cola, qui guanya?

Coca - Cola és més eficient que Pepsi. La majoria d'ingressos d'aquesta última ja no prové de la producció i venda de begudes carbonatades. 


  • PEPSI:  Avui està present en uns 200 països i el seu mercat més important està a Amèrica, d'on prové ni més ni menys que el 69% de tots els seus ingressos nets . A Europa ingressa uns altre 20% , i el 11% restant es distribueix entre Àfrica , Àsia i Orient Mitjà.

    En aquest gràfic podem observar com es distribueixen els ingresos nets de Pepis per país, on podem observar que tots els seus guanys povenen de països americans.
                                                                 

  • L'estratègia de PepsiCo al llarg dels anys ha consistit a diversificar el seu negoci a través de relacions amb empreses fortes i ben posicionades que li permetessin augmentar la seva presència a tot el món. Exemple d'això en el passat van ser les compres de Pizza Hut, Tac Bell o KFC, entre d'altres.
    Gràcies a aquestes ampliacions , molts productes han augmentat el seu negoci en el mercat internacional. Com les patates Lay's, que es van consolidar com a líders del sector dels snacks a Rússia durant 2011.
  • En el 2010 els guanys de Pepsi van ser de 6.320 milions d'euros. Un 6% més que l'any anterior
  • Submarques que domina Pepsi: Lay's, Pizza Hut, Tac Bell, KFC, Gatorade o Tropicana
  • COCA-COLA:
    Aquest segon gràfic presenta els beneficis abans d'interessos i impostos ( EBIT ) de les dues companyies . Aquí veiem clarament que estan molt igualades i que Coca -Cola , durant l'última dècada, ha estat la que ha anat per davant , encara que seguida molt de prop per PepsiCo .











  • Coca-Cola augmenta un 13% les seves vendes amb els envasos personalitzats:
    Coca-Cola Espanya ha aconseguit un increment del 13% en les seves vendes en volum de les llaunes i envasos que porten etiquetes personalitzades des que la campanya va començar a finals de setembre i fins a principis de novembre.
  • En el 2010 els guanys de Coca-Cola van ser de 11.809 milions d'euros. Un 73% més que l'any anterior.
  • Submarque que domina Coca-Cola: Fanta, Sprite, Nestea, Aquarius, Aquabona o Burn


  • RELACIÓ AMB LA ASSIGNATURA:
    - Pepsi i Coca-Cola són competencua imperfecta del tipus oligopoli.
    - Aquestes dos empreses tan potens, en temps de crisi no però en temps bons, influeixen molt en la demanda de treball, ja que aquests 2 gegants, generen molta demanda de treball. 
    - Perquè el flux de cada empresa sigui el obtim, hi ha d'haver un equilibri entre oferta i demanda.

  • VALORACIÓ PERSONAL:
    Personalment he trobat molt interessant tota la recerca que he hagut de fer sobre aquestes 2 grans empreses. He entes els 2 tipus de camins que han dissenyat les 2 empreses, per una banda Pepsi ha ampliat el seu negoci per oferir una base productes més amplia, la majoria dels seus ingresos ja no provenen de la producció i venta de begudes carbonatades, en canvi, Coca-Cola continua amb la seva gran estrella, que és la beguda en gas.
    Crec que es bo ho que Fanta, és a dir, és important reinventar-se.