Cercar en aquest blog

dissabte, 15 de desembre del 2012

La societat consumida (Pere Calders)


Hola!
Com a homenatge a Pere Calders (i al nostre fantàstic Institut que porta el seu nom) he trobat interessant transcriure un conte d'aquest autor, que parla de temes que ens poden resultar familiars: la producció, la distribució, les desgravacions fiscals, la moda, el consum, la demanda, la qualitat dels productes, els proveïments,  la diferenciació dels articles, el preu, els beneficis.... Tot això en el context  absurd d'un hipotètic país on tothom s'ha de posar una anella al nas per un imperatiu legal. En molts sentits aquest conte també em fa pensar en la situació actual del nostre país, en la crisi i algunes lleis absurdes que hem de respectar, tot i que són del tot inútils per sortir de la crisi. En fi, molt millor que llegiu el conte original que si no parlaré massa!




La societat consumida
Pere Calders

Vam saber que ens havíem de posar l'anella al nas pels volts de l'envestida inicial de la primavera. El rumor corria de feia temps, però amb discrepàncies: els uns deien que seria obligatori i els altres que seria facultatiu, amb avantatges de desgravació fiscal per als obedients. Al final, va resultar un entremig, ja que els legisladors ho deixaven a criteri dels ciutadans, tot advertint-los lleialment que als qui no es posessin l'anella els seria difícil d'obtenir el passaport, no cobrarien punts i les vacances d'estiu i de Setmana Santa els serien fixades com a recuperables. 
El to del Butlletí era sec, sense aviciadures, per bé que amb un estimable toc humanitari, ja que deia (ben clar) que les delegacions d'hisenda cobrarien el cost estricte de l'anella i no pas la feina de col•locar-la, de manera que la perforació del nas i l'anestèsia sortirien de franc. En la pràctica, va resultar que per tenir dret a l'esterilització prèvia calia adquirir una pòlissa a benefici dels orfes de la marina. 
L'oncle Oleguer, que era una mostela i sempre anava al davant o empenyia per ésser dels primers, va tenir l'anella quan tot just començava a parlar-se'n. Era accionista d'una fàbrica d'embalatges que obtingué el contracte per a enviar les anelles a tot el país, i es va espavilar per quedar-se un dels models que havien enviat del centre per tal de calcular la forma i la cubicació de les caixes. Era una anella-pilot d'acer inoxidable,amb una sentencia llatina que, a cuitacorrents, es podria traduir així: 
«Segons el vent, les veles». L'oncle Oleguer ens va explicar que hi hauria liberalitat en qüestió de tria de materials, o sigui que els benestants i les dones -dit amb aquesta barreja i a ull nu- podrien optar (a més del material bàsic) entre la plata, l'or i el platí, sempre, naturalment, a condició de pagar la diferència. Això, per un insondable misteri, va agradar. 
L'oncle s'entestà a emprovar l'anella a la seva filla petita, la cosina Margarida, i va provocar-li una hemorràgia degut a una manipulació graponera de la pinta, que calia tancar a poc a poc i amb compte a causa de les particularitats del tendrum nasal. La criatura es va espantar i cridava com una esperitada, i amb raó, perquè posteriorment es va saber que l'operació era dolorosa fins i tot amb l'anestèsia oficial. A l'hora de la veritat, qui podia pagava una dosi extra, i feia bé, ja que cadascú s'estima les seves coses. 
Resumint, el dia vint-i-set d'abril va sortir la disposició formal i tres setmanes després s'iniciaren les cues a les comissaries i a les delegacions corresponents. I aparegué pels carrers la figura familiar dels ciutadans amb l'anella al nas, pulcres, generalment ben vestits, amb un nivell de vida expressat per la bona qualitat de la roba i la noblesa metàl•lica del petit cèrcol encastat en plena cara, gairebé sempre d'aliatges fins. Algunes senyores, fascinades per un anunci que es prodigà a les revistes de modes, s'arriscaren a exhibir un model d'anella amb diamants, de molt vestir i de preu elevat. Els posaven unes multes considerables, però no tant com les 
que aplicaven als elements progressistes que, a manera de protesta, duien unes anelles de plàstic antireglamentàries, subversives, inspirades en l'art pobre. 
Arribaren notícies que a les regions de sobrietat obligada, la gent només s'apuntava a l'acer inoxidable, i encara, perquè es produí un moviment quasi popular demanant un material més barat, com ara la llauna o l'alumini. Aquí no. Amb prou feines si es veia altra cosa que metalls nobles que evidenciaven la nostra passió per la prosperitat. Perquè som així: treballadors (ja se sap), però a l'hora de posar-nos els guarniments no mirem prim. Si un dia ens fos prescrita una gàbia per persona, es veurien moltes gàbies d'or, o almenys xapades, amb abeurador-banyera, trapezis i accessoris de molta qualitat per a adornar o divertir. 
Tot això són divagacions i el que cal és tornar a les anelles. L'oncle Oleguer no s'estava de dir que anàvem bé, que només calia sortir al carrer i mirar per adonar-se que ens incorporàvem amb molta personalitat a la civilització occidental d'última hora. Però si se l'observava amb atenció, no se'l veia convençut. Tenia un rosec, li sortia a flor de pell l'esperit emprenedor contrariat i formulava sordes protestes perquè ja es coneixien dades sobre el volum de negoci que representava el contracte de fabricació 
de les anelles. Uns guanys fabulosos! I era absurd que aquesta prebenda hagués anat a parar lluny de les zones industrials costeres, per a improvisar un nucli manufacturer en indrets sense tradició ni tècnics ni mà d'obra especialitzada. Es començaven a sentir les conseqüències: les anelles sortien amb rebaves, hi havia sèries senceres que ajustaven malament i, a més, arribaven amb retard als centres de distribució i col•locació, originant recàrrecs injustos aplicats als ciutadans que no duien l'anella 
perquè no l'havien trobada a temps i no pas perquè no tinguessin ganes de 
complir. 
Per tant, la indignació de l'oncle Oleguer era lícita. Així anaven les coses, per culpa del favoritisme i del frenesí burocràtic, i el meu parent no era home que cedís ni es deixés atropellar, per mica que pogués comptar amb la palanca de vies autoritzades. Començà a bellugar-se, va anar a veure a l'un i a l'altre (institucions i persones), fins que aconseguí el que semblava impossible: que nosaltres mateixos ens fabriquéssim les anelles. I que consti que l'oncle Oleguer no es va deixar dur per cap interès personal -no tenia cap connexió amb la metal•lúrgia -, sinó pel seu amor als orígens. 
Cal dir que va trobar eco i solidaritat, ja que aquestes coses no 
s'aconsegueixen mai sense que tothom ajudi poc o molt. És el que deia 
l'oncle: 
-A mi no m'hi anava ni m'hi venia res, perquè la meva participació en els embalatges em rendeix igual tant si es fan les peces aquí com a fora. Però no m'agrada que ens trepitgin. 
I amb un estremiment que li feia tremolar l'anella, afegia: 
- Amb nosaltres no s'hi pot jugar!. 

divendres, 14 de desembre del 2012

Cançó d'economia

Cançó sobre la economia capitalista . Parla sobre els diners i els enganys que ens fa el banc respecte al que nosaltres creiem que ens donen i treuen, la realitat que no ens volen mostrar.

Música i Economia

He trobat dues cançons molt diferents en estil, però que tenen una lletra que explica coses similars. No he sabut decidir-me per cap de les dues, així que penjo les dues:



La primera, de Donna Summer: She works hard for the money. És una cançó que parla de com una noia es veu abocada a la prostitució per aconseguir diners, i com treballar molt dur i es sacrifica per uns diners que no son suficients.

   

La segona, de Tyga: Dancin 4 dollas. Aquesta parla d'una ballaria d'un bar, una noia amb una vida difícil, que també s'ha vist obligada a dedicar-se a això. De la mateixa manera, treballa molt dur per tirar endavant i mantenir la seva economia d'empeus.
 



dijous, 13 de desembre del 2012

Inflació o deflació?


Merle Hazard- Inflation or Deflation?

És probablement l'únic que canta cançons d'estil country, que tracten sobre temes econòmics.



És una cançó del 2009, on analitza si anava ha arribar un període de deflació econòmica i per tant una baixada de preus o tot el contrari, es produiria una inflació econòmica i per tant, pujarien els preus. Tot això vindria condicionat per la crisi econòmica i del consum.
Per acabar, volia afegir que en aquesta cançó va participar John Taylor, economista de la universitat de Stranford.

L'economia en la música

"En el paro estoy" (versió de comèdia)
 
 
 
Aquesta canço és una comèdia adabtada de la canço " Oppa Gangan style" en que fa una crítica constant de la societat en la que viuen molts ciutadans de cada una de les ciutats prenent exemple d'ell mateix. Al llarg de la can´çó fa refeències a relacions amb aquesta assignatura com per exemple la crisi en aspectes generals i pel que fa als aspectes concrets, ot el que diu la lletra quan parla d'ell mateix.
En una de les escenes es veu que quan parla de l'atur ensenyen una empresa de buscar llocs de treball i està plè de gent fent cua.
També es pot apreciar el descontent de tot típus de classes socials de la societat en contra de la societat actual i el govern actual d'espanya.

Rich Gril




La cançó compara l’amor amb el diner. Al principi parla sobres els somnis de tenir tot el diner del món i ser totalment rica, menciona que si ella ho fos, cap home la sorprendria ja que ho tindria tot, com vestir amb les millors marques, viure en una mansió a Hollywood etc. més tard comença a compara el diner amb l’amor i diu que les noies riques no aconseguiran trobar l’amor  ho diu amb aquesta frase “ l’amor de las noies riques és més apreciat que l’or”. A la part del rap parla sobre el desig de viatjar per tot el món per conèixer l’amor.


"Rich Girl" de Gwen Stefani


https://www.youtube.com/watch?v=9rlNpWYQunY 





















La crisis -ToteKing

Aquesta cançó parla de com la gent actua i tots els problemes que hi ha davant la crisi.
Parla de la fi del negoci imbiliari  por culpa de comprar tan rapid i inflar els preus, culpa als polítics per la seva forma de gestionar l'economia i haver fet que aribessim a aquest punt .

Laia Pradas

Amparanoia – ‘Hacer dinero’



Aquesta cançó titulada “Hacer dinero” parla sobre com la crisi no afecta igual als rics i al pobres, i es produeixen moltes diferencies socials.
Parla concretament de com els rics i els polítics treuen els diners d’on sigui i de la manera que sigui sense cap mena d’ètica.
Els diners acaben tornant boig a la persona, que fa qualsevol cosa per tenir-ne cada cop més, en el cas de la gent amb poder, s’aprofiten de les famílies humils. 

Jessie J - Price Tag ft. B.o.B.





En aquesta cançó ens explica que els diners no donen la felicitat i la cantant, particularment, està cansada que els diners siguin tan importants, ja que ella creu que no ho són. Fins i tot diu que la gent està obsessionada amb els diners.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Billionaire (Bruno Mars) i If I were a rich man



BILLIONAIRE





Aquesta cançó parla sobre que li agradaria i voldria ser milionari per poder ser famós , comprar molts objectes de valor...  Comparar totes aquelles coses que mai ha tingut i diu que tothom que estigui al seu costat i tothom a qui ell estimi mai no li faltarà res. 










IF I WERE A RICH MAN 


Aquesta cançó parla sobre tot el que faria si fos ric, per exemple fer una casa molt gran amb moltes habitacions al centre de la ciutat. Parla sobre totes les comoditats que tindrien si fos ric. 

dissabte, 1 de desembre del 2012

Economia i diners en la música

Aquí us deixo dos cançons, una de ABBA i l'altre de Liza Minelli i Joel Grey, de Cabaret. Totes dues parles sobre els diners i de com la vida seria molt més fàcils per a ells si tinguessin diners.






Money Money, ABBA
La primera, Money Money, de ABBA i Mamma Mía! Parlo sobre com viuria molt millor tenint diners, sense haver de treballar ni preocupar-se per a res.









Money, Liza Minelli i Joel Grey, Cabaret

I la segona, de Liza Minelli i Joel Grey de Cabaret parlen sobre que els diners fan moure el món, i que amb ells pots viure moltes coses divertides, i que en canvi, sent pobre tens moltes preocupacions per si al dia següent passaràs gana o no.






Yeray Toledano Castilla