Cercar en aquest blog

dimecres, 13 de juny del 2012

Espanya rescatada

Quina llàstima acabar el curs amb aquesta notícia: Espanya serà rescatada!

Encara no tenim les dades sobre l'import exacte del rescat (els diaris parlen de que el màxim serà de 100.000 milions d'euros, és a dir, un 10% del PIB espanyol, tot i que els bancs podrien no esgotar aquest màxim). Tampoc sabem ben bé quines són les condicions del rescat, ni qui/quins són els donants d'aquest diners. He fet un càlcul ràpid: toquem a 5.500 euros per cada treballador espanyol. Això hauré de pagar jo per rescatar els bancs?

El cas és que els mercats no han reaccionat bé a aquesta notícia: la borsa ha baixat, la prima de risc ha pujat i es parla de un segon rescat. Suposo que hi ha tantes incògnites que ningú no es creu que aquesta sigui la solució per sortir de la crisi. Es més, la premsa internacional ja parla de que haurà un segon rescat de Espanya i fins i tot ja tenen la vista fixada en Itàlia com a nou país que necessitarà un rescat. Però, servirà el rescat per sortir de la crisi? Cóm pagarem els deutes que tenim (deute públic i deute privat) amb tanta gent a l'atur, amb polítiques contractives de demanda i amb una economia que no és massa productiva? Els 3 punts forts de la nostra economia estan de capa caiguda (cotxes, turisme, construcció) i no hi ha substituts.

L'euro està en un moment crític, molt i molt crític. Les intencions del rescat (animar la confiança dels mercats) no s'han acomplert, és evident. I ara què?

Uf! Espero que aquest estiu tots/totes descanseu, i que l'economia no us doni tants mals de cap com estic segura que em donarà a mi.

Espero molt sincerament poder seguir explicant als meus alumnes els beneficis de la moneda única, els avantatges de l'euro i la política monetària del BCE. Ara més que mai tinc els meus dubtes sobre la viabilitat de l'euro. El que sí que tinc més clar que mai és que aquest rescat no servirà per res si continuen les polítiques de retallades: recordeu que més retallades, més baixarà la DA.

Si un alumne de primer de batxillerat pot entendre això... per què continuen fent polítiques que ens enfonsen més?
Bon estiu!!
Aurora

2 comentaris:

  1. Aurora, ens han ficat la por al cos perquè pensem que si sortm de l'euro estarem pitjor que si ens quedem amb aquest tot i que paguem el deute milionari, que cada vegada s'anirà fent més gran pels rescats.
    De veritat, vols seguir dient els avantatges de la moneda única? L'autoconvenciment és una estratègia molt bona fins que la realitat acaba esclatant-te els ulls quan vegis que els estudiants ja ni voldran fer el batxillerat perquè no podran accedir a la universitat pels seus alts costos, quan es siguin tants alumnes que es faci molt difícil el seguiment de les classes, quan,aquests, vistes les necessitats, oomencin a buscar treball i no en trobin, és més, quan treguin el treball als teus companys de feina( a més a més de les retallades que suposen deixar a l'atur a molts interins,l'acomiadament de funcionaris no trigarà a venir tal i com ha passat a Grècia).
    L'economia actual ens està treient el dret a un futur digne, a una vida digna. Hem de marxar de la nostra terra per poder viure, o sobreviure.
    Jo no crec que haguem de pagar el deute creat i originat per l'especulació financera, salvant-los a ell i deixant-nos en la més remota misèria a nosaltres.
    No m'agradaria sortir de l'euro, però, si sortim i no pagem el deute, benvinguda sigui la pesseta.
    Estic segura que la societat avançarà si el món ens ho permet abans que es fongui, i arribarà un dia que no visquem pels diners, i no serà tan important el tenir una moneda o un altre, o si els serveis són públics o privats sinó que els valors que oblida el sistema vigent siguin el mitjà que ens permeti tenir a tots una vida digne, vivint amb harmonia i solidaritat entre nosaltres com a individus i com a pobles.

    ResponElimina
  2. Andrea, jo tampoc créc que s'hagi de pagar el deute dels bancs. De fet no crec en aquest rescat que no ens portarà a cap lloc i només tindrem més i més retallades. Jo crec que la solució a aquesta crisi esta en les polítiques keynesianes però COORDINADES, és a dir, entre tots els països de l'euro. Si tots fan el mateix, el missatge serà molt clar i no hi haurà qui aturi Europa. Però un rescat als bancs, sense una política decidida i coordinada de impuls als creixement, no servirà de res. Jo no vull sortir de l'euro, però encara vull menys quedar-nos a l'euro i pagar durant anys i anys la mala gestió dels bancs. A mi aquest sistema no m'agrada, no t'equivoquis....
    Per cert.... has sigut una alumna molt bona!! I he après moltes coses de tu. No canviïs!!

    ResponElimina