Jean-Baptiste Say

Jean-Baptiste Say

``Una de les majors proves de mediocritat és no saber reconèixer la superioritat dels demés´´.
Biografia

Jean-Baptiste Say va néixer a Lió el 5 de gener de 1767 i va morir el 15 de novembre de 1832. Economista francès, aquest empresari d'origen protestant va ser el primer professor d'economia política de la Europa continental. Say va publicar al 1803 un Tractat d' Economia política, que va cumplir aquella missió de donar a conèixer la nova ciència, emprant-se com a llibre de text a tota Europa i a Nord-Amèrica fins a finals del segle XIX. 

 Principals aportacions a la economia
Va ser el gran divulgador fora de Gran Bretanya de les idees liberals de la escola clàssica i, molt particularment, de la seva obra fundacional: La riquesa de les nacions, d'Adam Smith.

Va ser també un pensador original, que es va permetre afegir alguns retocs al sistema clàssic. Un dels més importants va ser el descubriment de la figura del empresari com a factor fonamental de la producció en un medi capitalista; partint de la seva experiència personal en els negocis, va definir l'empresari com el personatge que assumeix la responsabilitat, la direcció i, per tan, el risc de les activitats productives, que pot ser una persona diferent de qui posa el capital. 

Una altre innovació de Say va ser la introducció del concepte d'utilitat com a determinant de la demanda dels béns i, per tant, del seu preu; però sense arribar a defensar una teoria subjectiva del valor, que li hauria portat a contradir els fonaments de la economia clàssica.

Però sobretot, és recordat per la llei dels mercats o llei de Say, que assegura que en un mercat lliure és imposible una crisis general de superproducció, ja que la oferta crea la seva pròpia demanda (és a dir, que tota activitat productiva genera rentes, salaris  i beneficis suficients per adquirir els productes que llança al mercat). 

Llibres
Tractat d'Economia política:
La primera edició data del 1803. Say reprèn moltes de les idees dels seus predecessors francesos i d'Adam Smith, sistematitzant-les en aquest  magistral tractat, que inclou nombroses contribucions originals, expressades amb una gran claredat d'estil. 

Altres obres menys trascendentals produïdes al llarg de la seva carrera (originals en francès): 

1800 : Olbie, ou essai sur les moyens de reformer les mœurs d'une nation, Deterville.
1815 : De l'Angleterre et des Anglais, Bertrand.
1815 : Catéchisme d'économie politique, 1^re éd., Crapelet.
1817 : Petit volume contenant quelques aperçus des hommes et de la société, Deterville.
1818 : Lettre a Ternaux aine, dans Ternaux [1818], p. 33–50.
1818 : Des canaux de navigation dans l'état actuel de la France, Deterville.
1818 : De l'importance du port de la Villette, Deterville.
1820 : Lettres a M. Malthus sur différents sujets économie politique, notamment sur les causes de la stagnation générale du commerce, Bossange.
1824 : De la balance des consommations avec les productions, dans Say (1848) p. 250–260.
1825 : Examen critique du discours de M. MacCulloch sur L'économie politique, dans Say [1848] p. 260279.
1826 : De L'économie politique moderne, esquisse générale de cette science, de sa nomenclature, de son histoire et de sa bibliographie, Encyclopédie progressive vol. 1~p. 217–304.
1826 : De la crise commerciale, Revue Encyclopédique, vol. 32~ p. 40~45.
1827 : Compte rendu de Malthus "Definitions in Political Economy", Revue Encyclopédique, vol. 33 p. 494–496.
1828 : Discours d'ouverture au cours économie industrielle, dans Say [1848], p. 148–161.
1828-1829 Cours complet économie politique pratique, L'économie des sociétés, Guillaumin et Cie (1852).
1833 : Mélange et Correspondance économie politique, Chamerot.


Anècdota

Al 1799, el van nombrar membre de la secció financera del Tribunate, la cambra que va sorgir després de la derrocació de la monarquia per part de Napoleó Bonapart, fins el 1804, quan va tenir un desacord amb Bonapart, i es va trasllador a Auchy-les-hesdins per establir una fàbrica de cotó.