Cercar en aquest blog

dissabte, 19 d’octubre del 2013

David Ricardo

"Per la prosperitat general, no es pot considerar mai excessiva la facilitat que es doni a la circulació i intercanvi de tota classe de propietat, ja que es per aquest mitjà que el capital de tota classe té la possibilitat de trobar el camí cap a les mans d'aquells que millor ho aprofitaran per augmentar el producte del país."


Economista anglès, un dels fundadors de l'economia política clàssica burgesa del seu país. Va defensar els interessos de la burgesia en el període en el qual aquesta era encara una classe progressiva, el lluita contra el feudalisme.


Llibre més famós: 'Principis d'economia política i tributació' (1817)

És la obra en la qual exposa les seves teories i en la qual culmina l'economia clàssica burgesa. L'inquietava especialment la tendència de la baixa dels beneficis. Tendència al seu entendre inevitable en l'economia anglesa, però que podia contrarrestrar-se amb el desenvolupament del comerç exterior. No a la manera d'Adam Smith, que destacava el paper de les exportacions de manufactures en l'aprofundiment de la divisió del treball, sinó a través de les importacions de cereals barats que impedirien que pugi el salari normal, i facilitarien el augment dels beneficis i l'acumulació necessària per el creixement.

Principals aportacions a l'economia


  • Teoria del valor-trabajo: al referir-se als preus de venta dels productes, Ricardo pensa en els preus de mercat que poden ser molt variables i estar determinats per la seva escassetat relativa. El valor d'una mercaderia està determinada per la quantitat de treball que conté, per tant, augmenta quan augmenta la quantitat de treball necessària per la seva fabricació i disminueix en cas contrari.
  • La determinació de la renta:  el salari de mercat seria afectat, en opinió de Ricardo, pel creixement de la població. I igual que Malthus, es pronuncia contra les lleis de protecció dels pobres i pel control de la natalitat.
  • La teoria dels avantatges comparatius: la principal preocupació de Ricardo és la tendència a la baixa de la taxa de beneficis o , si es prefereix la tendència a l'elevació dels salaris . Al seu torn , aquesta tendència a l'elevació dels salaris s'explica per l'augment dels preus de productes alimentaris als quals es consagren essencialment els ingressos dels treballadors . L'alça dels preus dels aliments en el llarg termini s'explica al seu torn per la " llei " dels rendiments decreixents en l'agricultura . En aquest esquema , el comerç exterior , ( concretament , la importació de cereals barats ) complia una funció clau en permetre la disminució dels preus dels aliments i , per aquest conducte , la reducció dels salaris " normals" i l'augment dels beneficis . Com ho assenyala el propi Ricardo : " la taxa d'utilitats no podrà ser incrementada llevat que siguin reduïts els salaris , i que no pot existir una baixa permanent de salaris sinó a conseqüència de la baixa del preu dels productes necessaris en què els salaris es gasten . en conseqüència , si l'expansió del comerç exterior o el perfeccionament de la maquinària fan possible col · locar al mercat els aliments i productes necessaris al treballador , a un preu reduït , les utilitats augmentaran " ( David Ricardo , " Principis d'Economia Política i Tributació " ) .
Anècdota


Ell era jueu però va néixer a Londres. Als vint i un anys es va casar amb Priscilla Ann Winkinson, però ella no era jueva, era quàquera. Això va suposar un problema molt greu per la família del Ricardo, suposava trencar amb les creences i la fe. O jueu o mor, sembla que va ser el seu veredicte. I com que l'economista ja havia pres una decisió, el van donar per mort. I com que no era cosa deixar-lo sense el suport diví en l'altra vida, es van celebrar els corresponents funerals i es van llegir a la sinagoga pregàries pel germà mort.

No sembla, però, que aquesta actitut tan pintoresca afectés massa el Ricardo. És cert que va fer més difícil la seva situació en el món dels negocis, al tancar-se-li moltes portes de financers jueus. Però ell va demostrar ser prou hàbil i intel · ligent com per obrir.ne d'altres i triomfar plenament en el món dels negocis.

Anys després, el 1823, es va celebrar el seu segon funeral. El Ricardo era encara un home jove, ja que tenia només 51 anys, i la seva mort va ser tan sobtada com inesperada.

Fonts



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada