Jean-Baptiste Say

Jean-Baptiste Say

``Una de les majors proves de mediocritat és no saber reconèixer la superioritat dels demés´´.
Biografia

Jean-Baptiste Say va néixer a Lió el 5 de gener de 1767 i va morir el 15 de novembre de 1832. Economista francès, aquest empresari d'origen protestant va ser el primer professor d'economia política de la Europa continental. Say va publicar al 1803 un Tractat d' Economia política, que va cumplir aquella missió de donar a conèixer la nova ciència, emprant-se com a llibre de text a tota Europa i a Nord-Amèrica fins a finals del segle XIX. 

 Principals aportacions a la economia
Va ser el gran divulgador fora de Gran Bretanya de les idees liberals de la escola clàssica i, molt particularment, de la seva obra fundacional: La riquesa de les nacions, d'Adam Smith.

Va ser també un pensador original, que es va permetre afegir alguns retocs al sistema clàssic. Un dels més importants va ser el descubriment de la figura del empresari com a factor fonamental de la producció en un medi capitalista; partint de la seva experiència personal en els negocis, va definir l'empresari com el personatge que assumeix la responsabilitat, la direcció i, per tan, el risc de les activitats productives, que pot ser una persona diferent de qui posa el capital. 

Una altre innovació de Say va ser la introducció del concepte d'utilitat com a determinant de la demanda dels béns i, per tant, del seu preu; però sense arribar a defensar una teoria subjectiva del valor, que li hauria portat a contradir els fonaments de la economia clàssica.

Però sobretot, és recordat per la llei dels mercats o llei de Say, que assegura que en un mercat lliure és imposible una crisis general de superproducció, ja que la oferta crea la seva pròpia demanda (és a dir, que tota activitat productiva genera rentes, salaris  i beneficis suficients per adquirir els productes que llança al mercat). 

Llibres
Tractat d'Economia política:
La primera edició data del 1803. Say reprèn moltes de les idees dels seus predecessors francesos i d'Adam Smith, sistematitzant-les en aquest  magistral tractat, que inclou nombroses contribucions originals, expressades amb una gran claredat d'estil. 

Altres obres menys trascendentals produïdes al llarg de la seva carrera (originals en francès): 

1800 : Olbie, ou essai sur les moyens de reformer les mœurs d'une nation, Deterville.
1815 : De l'Angleterre et des Anglais, Bertrand.
1815 : Catéchisme d'économie politique, 1^re éd., Crapelet.
1817 : Petit volume contenant quelques aperçus des hommes et de la société, Deterville.
1818 : Lettre a Ternaux aine, dans Ternaux [1818], p. 33–50.
1818 : Des canaux de navigation dans l'état actuel de la France, Deterville.
1818 : De l'importance du port de la Villette, Deterville.
1820 : Lettres a M. Malthus sur différents sujets économie politique, notamment sur les causes de la stagnation générale du commerce, Bossange.
1824 : De la balance des consommations avec les productions, dans Say (1848) p. 250–260.
1825 : Examen critique du discours de M. MacCulloch sur L'économie politique, dans Say [1848] p. 260279.
1826 : De L'économie politique moderne, esquisse générale de cette science, de sa nomenclature, de son histoire et de sa bibliographie, Encyclopédie progressive vol. 1~p. 217–304.
1826 : De la crise commerciale, Revue Encyclopédique, vol. 32~ p. 40~45.
1827 : Compte rendu de Malthus "Definitions in Political Economy", Revue Encyclopédique, vol. 33 p. 494–496.
1828 : Discours d'ouverture au cours économie industrielle, dans Say [1848], p. 148–161.
1828-1829 Cours complet économie politique pratique, L'économie des sociétés, Guillaumin et Cie (1852).
1833 : Mélange et Correspondance économie politique, Chamerot.


Anècdota

Al 1799, el van nombrar membre de la secció financera del Tribunate, la cambra que va sorgir després de la derrocació de la monarquia per part de Napoleó Bonapart, fins el 1804, quan va tenir un desacord amb Bonapart, i es va trasllador a Auchy-les-hesdins per establir una fàbrica de cotó. 

ADAM SMITH

"No es per la benevolència del carnicer del cerveser i del forner per la que comptem amb el nostre sopar, sinó pel seu propi interès.

BIOGRAFÍA

Adam Smith és encara avui i dia una gran influència per als defensors del mercat lliure, segurament degut a la seva gran obra Investigació sobre la Naturalesa i Causa de la Riquesa de les Nacions es pot dir actualment que Adam Smith és par a molts considerat la figura més important de la història del pensament econòmic. No obstant seria inclús simplificar la seva obra si la simplifiquéssim a una obra purament econòmica, ja que aquesta esta formada d'un pensament que avarca moltes altres branques de coneixement com ara  ètica , filosofia política , jurisprudència , lingüística , i psicologia entre d'altres.

Adam Smith va néixer en 1723 a la localitat de Kirkcldy, Escòcia, fill de Margaret Douglas i Adam Smith oficial de duanes ja mort, la seva infància va ser força tranqil·la i més aviat desconeguda fins a l'edat de 14 anys (1737)  quan un cop acabat el seu curs a l'escola local, va ingressar en la Universitat de Glasgow. Durant els tres anys que Smith va cursar a l'Universitat el fet més destacat va ser la gran influència que va rebre del seu professor de filosofia moral Francis Hutcheson, un cop es va haver graduat el 1740 Adam Smith va rebre una beca per a Oxford on hi va restar sis anys. En aquells moments l'ambient intel·lectual era més aviat limitat de manera que Smith va abocar-se durant aquests sis anys a la lectura de filosofia i literatura.

Un cop va haver acabat els estudis va tornar amb la seva mare el 1746, on va dedicar-se a buscar feina, desprès d'un viatge a Edimburg on va realitzar nombroses conferències (1748), el 1751 va retornar a la Universitat de Glasgow per ocupar la càtedra de lògica i desprès la de filosofia moral, un període de la seva vida força útil en el que hi va destinar dotze anys.

  

En 1759 va publicar el seu primer llibre , La Teoria dels Sentiments Morals , que incorporava la segona porció del seu curs , i que gairebé immediatament va establir la seva reputació acadèmica i literària.

En 1763 Charles Townshend va proposar a Smith la seva tutoria cap al seu fillastre el Duc de Buccleuch , va embarcar-se en viatges per Europa durant 3 anys on va conèixer enciclopedistes i economistes del moment. La mort del germà del Duc va precipitar la fi d'aquesta etapa de la seva vida i el seu retorn a "casa".

Els següents anys  de Smith varen estar dedicats a l'elaboració de la seva obra mestra, La Riquesa de les Nacions que va publicar-se el 1776 i va tenir un gran èxit, que encara deixa rastre avui en dia.

A partir de llavors Adam Smith va ser nomenat Comissionat de Duanes d'Escòcia i va rebre múltiples honors fins al 17 de Juliol de 1790 quan va tenir a lloc la seva mort.

LLIBRES FAMOSOS

-The theory of moral sentiments(1759)

-The worth of nations (1776)

PRINCIPALS APORTACIONS

Adam Smith va ser el primer en formular per primera vegada la teoria econòmica del liberalisme. En la qual es defensa la mínima interferència de l'Estat en l'economia. D'aquesta manera la llibertat econòmica hauria de dur a la societat cap a una prosperitat indefinida regida pel concepte d'una "mà invisible" que crea aquest ordre espontani i que condueix al individus de la societat a comportar-se egoistament fet que indirectament beneficia al conjunt de la societat ja que els productors al voler obtenir el màxim de beneficis possibles hauran d'adequar-se als requeriments de la societat, produint allò que vol la societat, com ho vol la societat i en les quantitats que ho demana la societat. Tanmateix, aquest delicat sistema deixaria de funcionar en els cas de que es restringís la lliure competència. 

ANÈCDOTA

Als 4 anys Adam Smith va ser raptat per una banda de gitanos i va ser rescatat pel seu oncle. Davant d'aquest fet la seva biògraf va apuntar "em temo que no hagués sigut massa bon gitano".

Xavier Sala i Martín

FRASE:

"S’han ajuntat tota una sèrie de factors cadascun dels quals generaria una crisi econòmica però que, junts, formen una tormenta perfecta que pot portar un cataclisme economic de dimensions catastròfiques"

BIOGRAFIA: 

Xavier Sala i Martin, és un economista estatunidenc, d'origen català nascut a Cabrera de Mar. És catedratic de la Universitat de Columbia, tot i que és conegut sobretot pels seus articles i aparicios a mitjans de telecomunicació.

Es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi On States and Growth. Des de 1996, ostenta la càtedra de desenvolupament econòmic a la facultat d'economia de la Universitat de Columbia, a part és professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra

És un dur crític de les polítiques públiques a diversos mitjans de comunicació i un un gran defensor de les idees liberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.

LLIBRES FAMOSOS:

·         Apunts de creixement economic, 1994.

·         Economic Growth, juntament amb Robert Barro, 1995.

·         Economia liberal per a no economistes i no liberals, 2001

PRINCIPALS APORTACIONS A L'ECONOMIA:

Les seves principals aportacions han estat colaboracions o asesoraments a diversos organismes econòmics internacionals. per exemple entre els anys 1993-2004 va ser consultor en els Fons Monetari Internacional i en el Banc Mundial.

ANÈCDOTA:

Sempre va vestit molt peculiarment, amb unes americanes de colors molt extravegants com: rosa,lila, groc... o també amb un estampat cridaner com podria ser el de lleopard o de zebra.

RONALD COASE

RONALD COASE

"Un economista ... capaç de posposar per una setmana un programa governamental que malbarata $ 100 milions a l'any ... es va guanyar el seu sou de tota la vida".

Biografia:

Ronald Harry Coase va néixer a Willensden, Regne Unit. Els seus pares havien estat empleats de correus i potser per això sempre es va interessar per l'estudi dels serveis públics britànics. Va estudiar a la London School of Economics on es va graduar en 1932 i va començar a treballar com a professor a la Dundee School of Economics and Commerce (1932-1934), a la Universitat de Liverpool (1934 -1935) ia la London School of Economics (1935-1939 i 1946-1951). Va emigrar als Estats Units, treballant a la Universitat de Buffalo, al Center for Advanced Studys in the Behavioral Sciences, a la Universitat de Virgínia i, des de 1964, a la Universitat de Chicago a l'escola de lleis. Va ser editor de la revista "Law and Economics" de 1964 a 1982.

Llibres famosos:

Ronald Coase és considerat el fundador de l'Anàlisi Econòmica del Dret i de la nova economia institucional . És a més membre de l'Escola d'Economia de Chicago . L'article de 1960 The problem of Social Cost, ' El problema del cost social ', és considerat l'article més citat en la literatura econòmica de tots els temps i països , però les seves idees centrals ja estaven explícites en l'article The Nature of the Firm , ' la naturalesa de l'empresa ' de 1937 , en què explica que qualsevol sistema d'assignació de preus té un cost i que és possible fer una anàlisi econòmica de les regles , les formes d'organització i els mètodes de pagament . La visió de Coase sobre els costos de transacció en la teoria sobre l'organització moderna va ser reintroduïda per Oliver E. Williamson .

També és sovint considerat com el pare d'una reforma de les llicències de repartiment de llicències de l'espectre electromagnètic per a la ràdio , basat en el seu article The Federal Communications Commission ( 1959 ) que criticava el mecanisme de concessió de llicències , proposant que els drets de propietat eren un mètode d'assignar l'espectre als usuaris .

Una altra de les seves contribucions important és la ' Conjectura de Coase ': un argument informal sobre els monopolistes de productes peribles . Indica que aquests no tenen més poder de mercat perquè són incapaços fer creïbles els seus compromisos de no baixar els preus en períodes futurs .

Aportacions a l’economia:

El teorema de Coase planteja que en un mercat en què els costos de transacció siguin baixos o inexistents , i que els drets de propietat establerts en les fallades judicials no permetin una solució econòmica suficient , es produirà necessàriament una reassignació d'aquests drets cap a aquells que els valoren més , tot i que els tribunals fallin en contra d'aquests . Amb tot , són molts els casos en què els alts costos de transacció impedeixen una reassignació dels drets establerts en les fallades judicials . En aquests casos, els tribunals han d'intentar minimitzar els costos associats als seus errors, sempre que això no alteri la tesi de la llei .

Forma part de l'Anàlisi Econòmica del Dret , i és atribuït al premi Nobel Ronald Coase .

Els supòsits del teorema de Coase són dos :

Els costos de la negociació , per a les parts , són baixos .

Els que tenen la propietat dels recursos poden identificar la causa dels danys a la seva propietat , i impedir per mitjans legals .

Per tant , segons Coase una vegada que els drets de propietat queden establerts, la intervenció pública deixa de ser necessària per tractar el problema de les externalitats ( Coase , 1960 ) .

Webs:

Webs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ronald_Coase

http://gerzain369.wordpress.com/2006/03/16/bloque-de-frases-continuacion-40/