El BCE mantiene los tipos en el 0,25% por la "estabilización" económica El BCE mantiene los tipos en el 0,25% por la "estabilización" económica,Inversión - Bolsas - Mercados. Expansión.com

El BCE decideix mantenir els tipus d'interès al 0,25% més enllà de les esperances d'aquells que esperaven un conjunt de mesures inflacionistes. El president de la organització (Mario Draghi) assegura fent una mirada cap al futur (doncs les previsions a mig i llarg termini estan totalment encallades) que no és deflació el que ens trobarem en el futur sinó una "inflació moderada".

CAUSES
-Estabilització dels tipus al 0,25% 

CONSEQÜÈNCIES
-Inflació prevista d'un 1% el 2014, un 1,3% el 2015 i finalment un 1,5% durant el 2016 i un 1,7% en l'últim trimestre.
-Un augment del PIB en la eurozona del 1,2% (1014), de un 1,5% (2015) i finalment de un 1,8% (2016).

RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA

Aquesta notícia tracta aspectes treballats a classe com ara: l'ús de la política monetària com a política per a fer augmentar el PIB, la influència de la inflació en el PIB i les mesures relacionades amb els tipus d'interès que duu a terme el BCE per a mantenir l'inflació en el 2%.

CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL

La deflació, en boca de tothom, el terror d'una baixada general de preus, conseqüència de la sortida de la bombolla immobiliària període en el que es destina part de la producció al pagament de les promeses passades que varem fer amb l'esperança de que foren pagades en el futur, i quina és la reacció de la gent? Reclamar impacientment una nova re-expansió insana del crèdit, argumentat la devastació provocada per la baixada de preus en l'economia però, qui es preocupa que es torni a fomentar el creixement de la deuda per sobre de la disponibilitat real de béns? 

Potser va sent hora de plantejar-se si volem un creixement basat en l'estalvi, amb un crèdit sa i on es solucionin els comptes pendents, o una en la que s'aplacin, s'augmentin i es deixin a la deriva per a que les generacions futures en paguin els plats trencats, una basada en l'endeutament.

I es que la forma que cal per a resoldre aquests conflictes no és més que amb mercats mes lliures i flexibles, amb mes estalvi, amortitzant les nostres deutes, acumulant mes capital i així tornant-nos més competitius i productius tot i la apreciació del nostre tipus de canvi. En resum, calen mercats mes lliures i més estalvi públic i privat.