Cercar en aquest blog

dimecres, 13 de juny del 2012

Grecia: Syriza promete banca pública y aumento de impuestos al gran capital


Librered.net, Miércoles, junio 13

El líder de la coalición de izquierda Syriza, Alexis Tsipras, que tiene grandes posibilidades de ganar las elecciones del próximo domingo en Grecia, prometió elevar el impuesto a las corporaciones y ratificó que denunciará los acuerdos crediticios de Grecia porque los recortes sociales que los acompañan son catastróficos para el pueblo.

El gran capital y los partidos políticos neoliberales, favorables a los recortes sociales de la UE y el FMI, ya han iniciado una campaña mediática para tratar de evitar el triunfo de Syriza el próximo domingo.
Sin embargo, a cinco días de los comicios, prácticamente todos los sondeos de opinión sitúan a la coalición de izquierda primera en intención de voto. Tsipras, el político de 37 años que concentra todas las miradas de Europa, ya ha advertido si gana los comicios tumbará las medidas impuestas por la UE y el FMI.

Tsipras dijo en la conferencia de prensa que no aplicará ni un recorte de gasto ni un despido de estatales más y que reemplazará los acuerdos crediticios con un “programa de reconstrucción nacional”.
Horas antes de las declaraciones del dirigente griego, el órgano ejecutivo de la Unión Europea dijo que sería legal limitar los movimientos de personas y capital a través de fronteras de Europa en el caso de que Grecia saliera del euro tras las elecciones del domingo, dando a entender que esta posibilidad es real.
En una intervención en Atenas, Alexis Tsipras reiteró su promesa de nacionalizar el sector bancario griego y dijo que si llega al poder incrementará la carga impositiva de las compañías más lucrativas.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Crec que ja no valen causes ni conseqüències. Ja sabem qui ens ha portat a la crisi que està patint Europa i part del món ja que no cal oblidar que aquestes mesures neoliberals s'estan donant tant al Canadà ( que està experimentat un immens moviment estudiantil contra la pujada del 75% de taxes universitàries), com a Xile, com fins aquí, a la nostra terra.

La personificació "el capitalisme mata" no exagera pas quan les mesures aplicades a aquests països estan deixant sense vida, metafòricament parlant (amb les altes taxes d'atur, el cada vegada més difícil accés a la universitat, la manca de drets laborals, el deteoriorament dels serveis públics) i literalment parlant amb l'increment de suicidis, exemples de persones que per no perdre el treball no agafen la baixa (amb la nova reforma laboral tot i tenir una baixa justificada si et passes d'un límit de dies et poden fer fora) acaban morint al món occidental... SENSE oblidar-nos del món que gairebé no existeix per nosaltres tot i que les nostres condicions de vida es basen en l'espoliació dels seus recursos: el tercer món ja mort fa temps( tot  ique reneixent en alguns països gràcies a un canvi de sistema). La desigualtat al món més gran que hi hagut mai és la d'avui en dia.

Hem de canviar, hem de canviar urgentment primer per poder viure nosaltres i segon perquè puguin viure els notres fills i néts mantenint polítiques sostenibles, les que el capitalisme també oblida amb la seva més salvatge cobdícia.

I és per això que he escollit aquesta notícia, tot i les decepcions que la història ha mostrat, no hem de deixar de perdre la fe en les persones. Amb això vull dir que en efecte, crec que el canvi a Europa, i si és així al món, ara està en mans de Grècia. Syriza és el futur per a la vida grega.
Si guanyen el proper 17 de juny és probable que l'ordre econòmic grec vagi canviant a poc a poc, que la prioritat ja no sigui el rescat del bancs ni el pagament del deute sinó el salvament de les persones.
Tot i dir que no sortiren de l'euro si els grecs no ho volen, tenen molt clar que quan sigui l'hora de tornar a fer els """"ajustaments"""" demanats des de la Troika, faran decidir als ciutadans si prefereixen pagar el deute o bé sortir de l'euro pagant la part legítima d'aquest.

Desitjo amb totes les meves forces, que Grècia sorti del forat negre on l'han ficat i crec que l'esperança ve lligada del triomf de la coalició de l'esquerra radical, Syriza, i no per part dels dirigents que ens han ficat dins d'aquesta.

Acabo, esperant que us hagin entrat moltes ganes de buscar informació sobre aquest partit polític i poder debatre amb vosaltres si creieu que aquesta és la sortida d'Europa. Si de veritat esteu amb mi, feu la màxima difusió als vostrs pares, amics, companys, coneguts...perquè vegin que hi ha una alternativa tant al carrer amb el moviment 15M, i ens alguns països ja es comença a construir participant dins del sistema a travès de les institucions, com a Grècia.

PD: Us adjunto un video d'una nena canadiense, perquè veieu que estan passant coses molt similars allà tot i que ens separi un gran oceà, parlant del perquè del deute i com solucionar-ho( des del seu punt de vista, és clar).



Espanya rescatada

Quina llàstima acabar el curs amb aquesta notícia: Espanya serà rescatada!

Encara no tenim les dades sobre l'import exacte del rescat (els diaris parlen de que el màxim serà de 100.000 milions d'euros, és a dir, un 10% del PIB espanyol, tot i que els bancs podrien no esgotar aquest màxim). Tampoc sabem ben bé quines són les condicions del rescat, ni qui/quins són els donants d'aquest diners. He fet un càlcul ràpid: toquem a 5.500 euros per cada treballador espanyol. Això hauré de pagar jo per rescatar els bancs?

El cas és que els mercats no han reaccionat bé a aquesta notícia: la borsa ha baixat, la prima de risc ha pujat i es parla de un segon rescat. Suposo que hi ha tantes incògnites que ningú no es creu que aquesta sigui la solució per sortir de la crisi. Es més, la premsa internacional ja parla de que haurà un segon rescat de Espanya i fins i tot ja tenen la vista fixada en Itàlia com a nou país que necessitarà un rescat. Però, servirà el rescat per sortir de la crisi? Cóm pagarem els deutes que tenim (deute públic i deute privat) amb tanta gent a l'atur, amb polítiques contractives de demanda i amb una economia que no és massa productiva? Els 3 punts forts de la nostra economia estan de capa caiguda (cotxes, turisme, construcció) i no hi ha substituts.

L'euro està en un moment crític, molt i molt crític. Les intencions del rescat (animar la confiança dels mercats) no s'han acomplert, és evident. I ara què?

Uf! Espero que aquest estiu tots/totes descanseu, i que l'economia no us doni tants mals de cap com estic segura que em donarà a mi.

Espero molt sincerament poder seguir explicant als meus alumnes els beneficis de la moneda única, els avantatges de l'euro i la política monetària del BCE. Ara més que mai tinc els meus dubtes sobre la viabilitat de l'euro. El que sí que tinc més clar que mai és que aquest rescat no servirà per res si continuen les polítiques de retallades: recordeu que més retallades, més baixarà la DA.

Si un alumne de primer de batxillerat pot entendre això... per què continuen fent polítiques que ens enfonsen més?
Bon estiu!!
Aurora

dimarts, 5 de juny del 2012

De Guindos: la caiguda del consum "és un problema de confiança, no tant de rentes"


El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha assegurat que la contínua caiguda del consum "és un problema de confiança, no tant de rentes", pel qual ha considerat bàsic recuperar la credibilitat a l'economia espanyola.
Com a resposta d'una pregunta del Grup Socialista a la sessió de control al Senat, De Guindos ha assegurat que no existeix una correlació entre polítiques d'austeritat i creixement, com demostra el fet que el major esforç fiscal a Espanya es va produir al 2007 i 2009, anys en els que precisament va caure l'economia i va augmentar l'atur. "No hi ha correlació", va insistir.
Concretament, a la pregunta formulada pel Grup Socialista sobre la valoració del Govern de la caiguda del comerç interior a l'abril del 9,8%, De Guindos va admetre que aquest indicador no havia deixat de caure en aquesta proporció desde 2007. Això fa que les dades siguin "preocupants" i que requereixin "mesures".
Si bé, va afegir que el Govern ja està duent a la pràctica aquestes mesures a través de reformes estructurals per millorar la competitivitat i per a que flueixi el crèdit, entre les quals va destacar la línia "ICO-Liquidez" o el fons pel pagament a proveidors.
CAUSES:
Les causes d'aquesta falta de confiança amb el govern són, sobretot, la inestabilitat econòmica que hi ha ara mateix, i la crisi en la què ens trobem. Actualment el comerç és baix perque les rendes familiars també ho són: hi ha hagut acomiadaments, retallades, reformes, etc que han acabat restant poder adquisitiu a la població.
CONSEQÜÈNCIES:
Com a conseqüència d'aquesta poca confiança en l'Estat, cau el consum. Aquest, al mateix temps fa caure la demanda agregada (DA=C+I+GP(X-M)) provocant així el que s'anomena crisi de demanda agregada.
RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA:
Principalment ho relacionaria amb el tema de l'Oferta i la Demanda agregades, però encara més concretament, amb la Demanda Agradada. També parla de consum, de crèdit, de comerç, etc.
GRÀFIC:
SARA.

dilluns, 4 de juny del 2012

Què vol dir un rescat?

Un rescat és bàsicament un préstec que està condicionat al compliment de uns objectius trimestrals. Si cada tres mesos els objectius es compleixen els pagaments van arribant al país.  Per tant el país té avaluació contínua cada tres mesos. Aquest examen trimestral observa la competitivitat i les reformes fetes al país i també el sanejament de les finances públiques i del sistema bancari. És difícil anticipar que podrien imposar a Espanya els organismes internacionals que ens rescatin (FMI o UE). Però podria ser: baixada de pensions i sous dels funcionaris, eliminar les pagues extres, retallades en prestacions per atur, co-pagament sanitari, pujada de IVA, tancament de televisions autonòmiques, tancament hospitals provincials, tancament d'escoles públiques sense un mínim d'estudiants, ajuts a la dependència, beques, medicaments etc. 


Si Espanya va fent els deures els diners del rescat van arribant de mica en mica. També és possible que el rescat obligui al govern a renunciar al poder executiu, és a dir, al igual que va passar amb Grècia, el president del govern podria marxar forçat per les circumstàncies, com seria de lògica si arribem a aquesta situació extrema. 


El rescat evitaria sortir de l'euro i disminuiria la sortida de capitals, en teoria. Però la veritat és que els països rescatats fins ara (Grècia, Portugal, Irlanda) no estan sortint de la crisi. 


Aurora

SALVADOS ¿AL FILO DEL RESCATE?


En aquest víedeo Jordi Évole decideix debatre la situació econòmica d'Espanya amb experts que han viscut els rescats de Grècia i, a la tornada a Espanya, manté una interessant conversa amb Federico Mayor Zaragoza. L'ex-president de la UNESCO d'esemmascara un seguit de fets amb causa-efecte que expliquen el desenvolupament de l'economia del país des de 2008 fins l'actualitat.
En els gràfics que el senyor Mayor Zaragoza mostra a en Jordi podem observar l'increment del dèficit públic espanyol dels últims anys, és a dir, la quantitat de diners que es gasten més dels que s'ingressen.


Nàdia V.

diumenge, 3 de juny del 2012

España y Grecia llevan el paro de la zona euro a su máximo histórico


CincoDías - 1/6/2012


El desempleo en la zona euro se situó el pasado mes de abril en el 11%, repitiendo el récord registrado en marzo, y que contrasta con el 9,9% de hace un año, según los datos de Eurostat. En total, hay 17,4 millones de parados en la eurozona y 24,667 millones en el conjunto de la Unión Europea.
España repite en marzo como el país con mayor tasa de paro de la UE (24,3%), seguido por Grecia (21,7% en febrero), Letonia (15,2%) y Portugal (15,2%). Los países con menor tasa de paro son Austria (3,9%), Luxemburgo y Holanda (5,2%) y Alemania (5,4%).
Eurostat calcula que había 24,667 millones de personas sin empleo en abril en la UE, 17,405 millones de la zona euro, lo que supone un aumento mensual de 102.000 parados en la UE y de 110.000 en la zona euro. Por lo tanto, la cifra de desempleados subió en 1,93 millones de personas en la UE y en 1,79 en la zona euro.
La tasa de paro entre los menores de 25 años se mantuvo en el 22,2% en la eurozona y en la UE bajó una décima interanual, hasta el 22,4%. España registró un paro de 51,5% entre los jóvenes, cuatro décimas más que en marzo. Sin embargo, Grecia superó los registros de España en paro juvenil, con tasas de 52,7%.


Causes: Les causes d'aquesta taxa d'atur tan elevada és la crisi econòmica que estem vivint, causada per una falta de demanda agregada. Degut a la poca inversió, tant pública (l'Estat ha de retallar despeses per fer front al dèficit públic) com privada (sense els crèdits bancaris és difícil aconseguir capital per invertir), molts llocs de treball han sigut eliminats, i conseqüentment molts treballadors han quedat a l'atur.


Conseqüències: Les conseqüències de l'augment de la taxa d'atur seran la reducció encara major de la demanda agregada (veure gràfic), ja que la gent aturada tindrà menys diners per consumir i per tant, segons la fórmula de càlcul de la demanda agregada DA = C + I + DP + (X-M), si C (consum) cau, farà disminuir la DA, i amb ella els preus i el PIB, és a dir que tornarà a augmentar l'atur. A més a més, el fet que la taxa vagi en augment indica que les mesures que s'estan prenent no són beneficioses per l'estimulació de la demanda i el creixement econòmic, és a dir que no sembla el camí per sortir de la crisi, per tant la confiança internacional es debilitarà.


Relacions amb l'assignatura: Demanda agregada (fórmula: DA=C+I+DP+(X-M) i desplaçament), atur cíclic, macroeconomia, objectius de política econòmica, com el d'aconseguir plena ocupació o el de creixement econòmic, que en aquest cas no es compleixen., cicles econòmics en el sistema de mercat.


Gràfic:






dissabte, 2 de juny del 2012

Això no és crisi

Perquè també podem passar-ho bé dins la problemàtica actual, des de les PAH( la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) ens ensenyen amb una performance molt divertida i entretinguda que això no és crisi...sinó...mireu el video i ho sabreu!