La Loteria de Nadal repartirà 2.240 milions en premis aquest any

El sorteig de la Loteria de Nadal del proper 22 de desembre repartirà 2.240 milions d'euros en premis, dels quals 640 correspondran al 'Gros'.

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat ha presentat avui el sorteig i l'anunci de televisió per fomentar la venda. La presidenta de La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat ha exposat els detalls del sorteig nadalenc, que aquesta edició tindrà com a novetat un descens del nombre de sèries, de 180 a 160, per ajustar l'oferta a la demanda, la qual cosa no significarà, una “disminució del nombre de premis per sèrie o import”.
El sorteig, manté els premis, com el primer, de 4.000.000 euros per sèrie; el segon, d'1.250.000 euros, i el tercer, de 500.000 euros.
Hi haurà també dos quarts premis de 200.000 euros per sèrie, vuit cinquens de 60.000 i 1.794 premis d'1.000 euros.
Les vendes per a aquest sorteig, segons ha indicat García, són similars a les de l'any passat, amb un lleuger descens que no ha especificat, encara que ha dit que s'espera una evolució positiva.
Però el sorteig de Nadal segueix sent el més important, veterà i esperat per als espanyols i per a Loteries i Apostes de l'Estat, segons ha subratllat la seva presidenta, qui ha xifrat en 3.200 milions el valor total de l'emissió, dels quals el 70% es dedica a premis, mentre que el 30 restant queda per a despeses de gestió, administració i Tresor Públic.
En aquest any es repartirà un total de 14.320.001 premis.

Causes: l'oferta del dècim disminueix ja que a aparegut el "Gros"

Conseqüencies:  El preu de la loteria hauria de baixar si no hi hauría un excès d'oferta.

Els descomptes per incentivar les vendes fan baixar el preu dels cotxes un 4% a l'agost

La següent notícia està extreta del diari digital 3/24. En ella s’explica que les promocions aplicades a la venda dels cotxes han suposat un descens del 4% en el preu dels vehicles a l'agost.

En un context de forta caiguda de les vendes, ja que aquest mes han caigut un 41%, han proliferat les promocions aplicades pels concessionaris per estimular la demanda, com el pla PIVE, que consisteix a incentivar la substitució del cotxe antic per un de nou que tingui uns nivells de contaminació més baixos i que l’Estat subvencioni aquest canvi i a aplicar una rebaixa en l’ impost de matriculació. 

En total, es calcula que els descomptes aplicats han estat de 1.926 euros de mitjana, un 10% més que en el mateix període l'any passat.

Causes:  Els preus han baixat a causa dels descomptes per incentivar les vendes. A més, també es creu que els preus han baixat degut al canvi de tendència dels usuaris arran de la crisi. Ara, els compradors es decanten per vehicles més petits i menys potents i, en conseqüència, més barats, així com cotxes ecològics que no paguen tants impostos.

Explicació: La intersecció del gràfic entre el comportament de la demanda i la oferta dels fabricants mostra el preu més alt al que es podran aconseguir el màxim de vendes. En una època de crisi com la actual, la corba de la demanda encara baixa més i per aconseguir mantenir les ventes dels cotxes que segueixen sent cars de produir les empreses i l’Estat apliquen mesures per corregir aquesta diferència entre el que la demanda està disposada a comprar i el que els fabricants necessiten vendre per a mantenir el seu negoci. 

Conseqüències: Aplicant aquests descomptes, les conseqüències són que s’aconseguiran més vendes degut a el fet d’abaratir el preu dels cotxes.

 

PUJADA DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES A MADRID:

Aquest any les taxes universitàries han tingut que pujar entre un 15% i 27% i el pròxim any (2014) aquestes taxes creixeran un 20% més, a causa de la crisi i les retallades en els pressupostos de les universitats públiques. La demanda de matrícules a les universitats ha crescut en un nombre bastant alt, ja que hi ha molta gent a l’atur i han decidit ampliar la seva formació profesional. Aquestes taxes variaran segons la carrera triada, per exemple a les carreres d’enginyeria s’els hi aplicarà un 15% i a les de Humanitats un 22%.

Com he esmentat abans, les causes d’aquestes pujades tant altes en el preu de les taxes universitàries ha sigut:

·         La crisi.

·         El govern ha tingut d’aplicar aquesta alternativa per poder ajustar els despeses i els ingressos.

·         Retallades de 50 milions d’euros en l’ensenyament públic de les universitats, a causa de la crisi.

·         Això provocarà que cada crèdit valgui 4’9 euros més, que l’any passat, que serà un total de

CONSEQÜÈNCIES:

·         Més de 7.000 alumnes estan en risc de perdre el curs que acaba al setembre per no poder pagar la matricula.

·         Hi ha 189.000 alumnes que es veuran afectats per aquestes pujades ja que hi ha carreres que no se’ls hi aplicarà aquestes pujades per la seva poca demanda.

·         Reducció del cost dels màsters.

       

• Reducció de la demanda a causa dels preus alts i la crisi.





VALORACIÓ PERSONAL:

Crec que aquesta pujada dels preus no és bona, ja que si el govern vol augmentar la cultura i els estudis de la població d'Espanya, això farà que encara hi hagi menys gent estudiant de la que hi havia.

iPhone 5C, lluny d'igualar la demanda del seu predecessor, l'exitós iPhone 5.

En cinc colors diferents i recobert de plàstic debutar a internet l'iPhone 5C, d'acord amb les primeres estimacions, està lluny d'igualar la demanda del seu predecessor, l'exitós iPhone 5.

Els consumidors van poder encarregar els seus 5C de 16 GB en blanc, rosa, groc, blau i verd per 99 dòlars (199 dòlars per a la versió de 32 GB) si signaven un contracte de dos anys amb una companyia telefònica.

Fa un any, Apple va esgotar el seu primer tiratge de iPhone 5 en una hora i va haver de passar més de dos mesos fins que l'oferta igualés la demanda i s'acabessin els temps d'espera. Fins ara, cada nova versió d'iPhone sobrepassava els números de l'anterior, cosa que no sembla que hagi de ser el cas aquesta vegada.

El model 5C rebre nombroses crítiques després de la seva presentació en un esdeveniment celebrat per Apple a Califòrnia , per canviar l'aspecte metal · litzat dels iPhone per un més plasticos i per tot just incorporar cap millora respecte a l'iPhone 5 . (La versió alliberada es va taxar en 549 $, 16GB ) .

En Piper Jaffray creuen , que l'iPhone 5C anirà guanyant posicions amb el pas dels dies a mida que els usuaris menys aficionats a la tecnologia ho vagin descobrint i quedin enamorats per la seva tecnologia i aparença vistosa .

Les plaques solars xineses i el mercat europeu

L'augment d'importacions de plaques solars desde Xina a Europa i el baix preu que les venen, ha portat a que la Comissió Europea (CE) hagi decidit posar un aranzel del 11,8% a les plaques solars procedents de Xina. Si no arriben a cap acord les dos parts, al cap de dos mesos, l'aranzel no serà del 11,8, sinó del 47,6%.
Causes:
Xina esta important plaques solars a uns preus molt baixos, però les esta venen a un 88% més barates que al seu país, i si contem el cost que tenen per portar-les desde allà fins aquí i distribuir-les es pot observar que estan perdent diners, però com que s'ho poden permetre ho fan.
Conseqüències:
Degut al baix preu de les plaques xineses, alguns productors europeus o americans s'estan veient obligats a tancar i per tant a despedir gent i tota aquesta gent que estan despedint es un problema pel país ja que fàcilment deixaran de produir riquesa per aquest. Si van desapareixent empreses del sector mentre les xineses guanyen força, provocarà que quan en quedin molt poques empreses europees, els fabricants xinesos podran tornar a apujar el preu i ningú els ho podrà impedir.
Actualitat:
Al dinal la Xina i la CE van arribar a un acord acordant un preu mínim de venda de les plaques que així igualaria els mercats.
El que ha passat a Europa previament l'hi va passar als Estat Units.

Núria C.

DEMANDA I OFERTA DEL TABAC: 

“Si los cigarrillos son más caros entonces los consumidores reducirán su consumo y será más probable que abandonen éste habito“.

Els governs eleven els preus del producte (tabac)provocant que hi hagi una demanda rígida en el gràfic i els consumidors redueixin el seu consum i hàbit, en canvi l’Oferta del tabac es dispara i augmenta entre les competències. 

Segons Antena3:  El mercat de cigarretes ha registrat unes vendes de 1.398,57 milions de “cajetillas industrials” fins juliol, el que suposa un descens del 12,1% respecte un any abans. El tabac de liar va créixer  un 21,7% en volum, fins 3,49 milions de kilos, en valor del  42,1%.

Tabaqueres i estancs: han posat el crit al cel perquè l'aparició al mercat de marques blanques de cigarrets, produïts únicament i exclusivament per a ser venuts a través de xarxes il·legals, ha fet repuntar el contraban de tabac. El 12% del tabac que es consumeix a Espanya té una procedència il·lícita -fa cinc anys era el 5% - el que genera unes pèrdues per a l'Agència Tributària d'uns 1.200 milions a l'any i un greu perjudici als estancs, que en tres anys han reduït les vendes a la meitat, segons assegura el gremi.

Aspectes en sanitat:

Els impostos sobre el tabac resulten una prevenció per tal d’evitar que els joves comencin a fumar. Però també aconsegueixen que els  fumadors ( consumidors habituals ) abandonin o redueixin el consum.

Economia:

Els governs consideren que aquest tipus d’impostos específics al consum, aplicats a uns pocs productes clau (entre ells el tabac) poden ser útils per els ingressos públics i en alguns casos per aspectes socials més generals, en resum:  són una font de recursos per l’Estat.

http://www.jaberni-coleccionismo-vitolas.com/images/El_Tabaco-AR/Tabaco_y_Sociedad(grafico).jpg

 

La crisi en el sector del turró

RESUM: Els fabricants de torrons preveuen que la crisi respectarà la tradició del torró, i esperen mantenir els resultats de la campanya nadalenca de 2012, amb formats de rajoles més petites i assequibles a un major nombre de butxaques.

Encara que les previsions varien segons les diferents fonts consultades per Efeagro, totes coincideixen que aquest Nadal no seran diferents i se seguirà consumint torró i altres dolços nadalencs perquè "les tradicions es respecten".

Des d'aquesta organització, que engloba 21 empreses turroneres que fabriquen 455 marques comercials, preveuen que es mantindran els 6 milions de quilos i les 24.500.000 rajoles de torró.

Per minimitzar els possibles impactes de la crisi, ha explicat que l'estratègia dels turroners ha estat reduir la grandària de les rajoles, que han passat dels 300 grams tradicionals a versions de 200 o 150 grams. 

El president de la Confederació Espanyola d'Empresaris de Pastisseria, Salvador Santos Campano, també és "optimista" perquè "el dolç no és cap luxe i està a l'abast de totes les economies". No obstant això, ha augurat una caiguda propera al 5 % en vendes, pel que fa a l'any passat, i un consum de dolços nadalencs per llar de 175 euros.

Segons Alexis Verdú, per compensar la caiguda del consum nacional ha estat clau l'exportació, que representa el 12 % de les vendes del sector. Ha explicat que el principal mercat del torró espanyol és Estats Units, on es dirigeix el 56 % del producte que s'exporta, però ha destacat la creixent importància del mercat llatinoamericà, així com el de països emergents com Brasil.

EXPLICACIÓ GRÀFIC:En aquests gràfics es veuen les difernecies de demanda entre l'any 2012 i 2013. L'oferta segons la noticia es manté, i compensen la reducció de la demanda amb les exportacions a l'extranger.
En el primer gràfic també es veu el punt d'equlibri, i el excès d'oferta que hi havia a Espanya. 

La sanitat bloqueja per abús la vacuna de la varicel·la a les farmàcies:

Causes:

El problema d’això és que aquesta vacuna només es pot posar a nens entre 10 i 14 anys (menys a  Madrid, Navarra, Ceuta y Melilla on la subministren a nens més petits i el problema no es tan gran) , però quan els pares la compren la posen a nens més petits.

Tres societats científiques van acusar al Govern d’Espanya de provocar el desbasteixament del fàrmac perquè deien que la gent abusava del seu ús. Això fa que els pares que vulguin vacunar als seus fills pel seu compte, tindran problemes a trobar aquesta vacuna a les farmàcies.

A part, per a les famílies és un gast molt elevat la compra de cada vacuna ja que el preu és de uns 75 euros.

Això provoca una reducció d’oferta i major demanda.

Conseqüències:

Les conseqüències que pot tenir aquesta situació és que els nens es quedin sense aquesta i patir-la a edats elevades pot ser molt molest. A part és una malaltia contagiosa i si es pot evitar és molt millor per a tots.

Que tres societats científiques hagin acusat al Gobern d’abusar del seu ús pot portar problemes.

Relació amb l’assignatura:

Les societats científiques que distribueixen les vacunes són societats privades.

Oferta i demanda.

 

Valoració personal:

Penso que personalment no esta gens bé el que han fet amb les vacunes de restringir-les a les farmàcies i en la sanitat en general, però el que tampoc em sembla bé és que una vacuna valgui 75 euros (i són dos dosis en total).

Podem entendre que hi hagi crisis i que es subministri menys, però una altre cosa es limitar el seu subministre. 

L'augment del preu del petroli, conseqüència del embargament a Iran

L'embargament cap al petroli iranià per part de la UE aprobat l'any passat i posat en vigor aquell mateix estiu com a causa dels projectes nuclears amb possibles destinacions militars desenvolupats a l'Iran, van suscitar diverses preguntes de com afectarien aquells fets al mercat del Petroli.
D'aquest fet en podien sorgir diverses conseqüències:
-La més probable,era una re-localització del mercat en el qual la UE importaria els seu petroli de altres productors, Rússia i Irak en podrien ser uns exemples, mentre que amb el temps amb el que es posaria la mesura en vigor, Iran buscaria nous compradors possiblement asiàtics.
-L'altre opció i potser menys possible seria que l'embargament produís una disminució de la producció d'Iran, fet que suposaria un augment de preus i curiosament un benefici per Iran que tot i reduir la producció podria inclús augmentar els beneficis per aquest augment de preus.

Actualment ja podem comprovar que la conseqüència que va suposar aquest embargament va ser la segona fet recolzat en articles com el següent del Washington Post en el que s'assegura les dificultats de l'Iran per trobar compradors i l'emmagatzemament del seu petroli extret en tancs:
http://www.washingtonpost.com/world/national-security/iran-unable-to-sell-oil-stores-it-on-tankers/2012/05/13/gIQAp0eUNU_story.html

El següent gràfic ens il·lustra les  conseqüències que ha tingut aquest embargament mitjançant un gràfic
d'oferta i demanda.

Es pot veure com l'oferta es desplaça cap a la dreta com a conseqüència de la sortida de productors del sector i com tot i que el petroli suposi una demanda força rigida degut a la seva necessitat, una disminució d-aquesta degut a la disminució de compradors.

Vaga de recollida de basura a Madrid:

Una cadena de decisions polítiques preses als despatxos de l'Ajuntament que, en principi, tenia per objectiu millorar la gestió dels serveis municipals i, de pas, estalviar , ha acabat amb cents de treballadors molt a la vora de ser despedits, amb zones de la ciutat cobertes per tonelades de basura, residents enfadats, medis estrangers estupefactes i una alcaldesa superada pels problemes que se li venen a sobre.

Les causes principals per les quals hi ha aquesta quantitat de basura acumula als carrers de la capital d'Espanya son les decisions que s'han pres per part de l'Ajuntament ja que aquest, ha reduit la partida que donava a l'empresa encarregada d'organitzar els serveis de neteja i recollida d'escombraries. L'única opció que ha tingut aquesta empresa ha sigut reduit el nombre de treballadors, cosa que comporta l'augment d'hores de treball dels altres no augmentant el seu salari i molts d'altres que s'han quedat sense feina. 

Les conseqüencies, com tothom ha pogut observar, és la nefasta situació en la que es troba Madrid, en la que tot està brut. Les conseqüències d'aquesta imatge que dona Madrid és que es perdrà un gran nombre de visitants o que, aquells que ja ho hagin reservat no tornaran. Això pot comportar que les empreses que es guanyen la vida a travès de les visites dels estrangers (hotels, tendes...) baixin els seus guanys.

Observem que la demanda disminueix perquè a la gent no li agrada la pèssima imatge de Madrid i fa que no es vagi a fer turisme. Com que les empreses encarregades del turisme no guanyaran, hauràn de disminuir l'oferta, i a poc a poc, tot anirà perdent.

Notícia oferta/ demanda

La bona collita encareix el preu del raïm per fer productes

CAUSES DE LA BONA COLLITA:

• ·      L'hivern ha estat plujós
• ·       Primavera poc calorosa

o   Això ha fet que els ceps s'hagin pogut recuperar de la sequera de la temporada anterior.

o    No els ha afectat cap malaltia.

CONSEQÜÈNCIES:

•  Ha fet possible una collita superior en qualitat i en quantitat. I això tindrà una repercussió directa en els preus.
• Apujaran entre un 5 i un 10 per cent el que paguen pel quilo de raïm, és a dir, es tornarà a preus del 2008.Tot hi així els pagesos recorden que parteixen de preus molt baixos.
•  L'augment de preu s’anuncia que será de 34 cèntims el quilo de raïm, lluny encara dels 40 cèntims que els agricultors diuen que els costa produir-lo.

·     Tot i així, estan contents per l'increment, ja que aquests últims 5 anys els preus han anat a la baixa o s'han mantingut, mentre els seus costos augmentaven.

·         

·    La bona collita d'aquest any permetrà als elaboradors servir la demanda immediata i també guardar una part de la producció d'ampolles de cava en reserva, per si l'any vinent no va tan bé. Un fet que feia gairebé deu anys que no passava.

RELACIONS AMB ASSIGNATURA:

•  Té relació amb el tema de la llei de la oferta i la demanda
• El raïm és un bé econòmic, un bé de consum i un bé privat perquè no només un propietari pot produir raïm, sinó que hi ha competidors del producte i a més a més, si la feina de recollir i el procés de producció no es fa correctament, existeix la possibilitat d’exclusió.
•  També ho podem veure relacionat amb l’economia de lliure mercat o capitalista, ja que existeixen els preus de mercat (oferta i demanda), poden innovar amb productes relacionats amb el raïm, qui vulgui pot muntar el seu negoci seguint unes normes mínimes.
•  La plantació de raïm seria un factor variable a curt termini, perquè hi ha la possibilitat de canviar la quantitats de ceps plantats. En canvi, la maquinària i els camps on es cultiva aquest producte seria un factor fix a curt termini, perquè no podríem canviar amb rapidesa i facilitat un tractor, un recollidor de raïm o no podríem canviar de camp un dia per l’altre.
•  Segurament, en moltes empreses, s’haurà produït una economia d’escala creixent, perquè la producció haurà augmentat amb major rendiment que els factors de producció utilitzats.
•  Té relació amb la corba d’oferta, ja que podem posar en forma de gràfic el Preu (eix abscisses) i la quantitat (eix d’ordenades). Té pendent positiu perquè com més augmenta la producció més augmenta la quantitat ofertada. Aquesta corba d’oferta, s’ha desplaçat cap a la dreta a causa de la bona collita de raïm, és a dir, que ha augmentat la productivitat.
•  També te relació amb la corba de demanda, perquè podem expressar de forma gràfica el preu d’un bé (eix abscisses) i la quantitat demandada (eix d’ordenades). Aquesta, te pendent negatiu, ja que com més preu te el producte, menys gent el vol comprar. I en el cas de la collita de raïm, la corba de demanda es preveu que tindrà una corba menys pronunciada, ja que com hi ha hagut tanta producció, el preu baixarà i la demanda pujarà.
•  S’ha produït un desequilibri perquè la oferta i la demanda no són iguals, és a dir, que l’oferta és més gran que la demanda, ja que hi ha hagut un gran augment de la producció de raïm.  

VALORACIÓ PERSONAL:                                                                                       

Crec que aquest augment de la oferta ha sigut en part, positiva pel

 consumidors,perquè pagarem menys per obtenir aquest producte, però també penso que ha

sigut negatiu ja que potser el producte ja no serà de la mateixa qualitat que anteriorment. Per part

dels productors, crec que els anirà bé amb aquest augment d'oferta, però també no ho trobo de

tot positiu perquè s'han hagut de llençar molts quilos de raïm que podrien ser aprofitats per altres

persones.

Alav: Altos precios de pasajes aéreos responden a "la oferta y demanda"

El president de la “Asociación de Líneas Aéreas de Venezuela” (Alav), diu que els preus dels vols des de Veneçuela cap a destinacions internacionals són cada cop més elevats, degut a que hi ha molta demanda i poca oferta. És a dir,  s’estan augmentant els preus dels vols per contrarestar l’alta demanda (excés de demanda).

Els president va atribuir aquesta gran demanda a les persones que viatgen constantment a l’exterior per obtenir dòlars regulats per CADIVI i així burlar el control canviari. Segons Semprun , aquestes persones compren grans quantitats de passatges a l'exterior , en detriment de grups familiars que busquen preus baixos en les butlletes aeris.

El president va concloure que s’optarà per prendre mesures davant d’aquestes persones.

Funció de CADIVI: Administrar, coordinar i controlar l'execució de la política canviària de l'Estat veneçolà, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament integral de la Nació i l'enfortiment de la nostra sobirania.

• Causes:  aquesta situació ha estat fruit de totes aquelles persones que viatjaven constantment a l’exterior per obtenir dòlars regulats per CADIVI i així burlar el control canviari. Aquesta demanda es va augmentar, degut a que les preferencies ho van fer

• Conseqüències: La conseqüència més important que tindrà l’augment de preus serà eliminar l’accés de demanda, i per tant arribar al punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda.  .
  El president va dir que davant d’aquesta situació, prendria mesures. Una d’elles és la implementació d’una màquina “capta empremtes”  que permetrà activar la quota electrònica de viatgers a l’exterior, totes les vegades que l’usuari estigui a punt de sortir del país.
  L’especulació ha estat tan gran que volar des de Caracas cap a Miami pot resultar més car que anar de Miami cap a Hong Kong 

La depreciació porta les cases al nivell de 2003

Aquesta notícia ens diu que el preu de les vivendes està baixant en un 8,5% (dada d'aquest mes) mentre que fa un any ho feia en un 12,5% de mitjana. De totes maneres, aquests descomptes són a algunes zones més alts, com a les àrees metropolitanes, i en altres zones més baixos.

L'article planteja el dubte de si realment els preus immobiliaris estan apunt de tocar fons, després d'un llarg període de preus alts, i ens diu que de fet, els preus actuals són els que hi havia al 2003, és a dir estant tendint a ser els mateixos que abans de la crisi.

Causes: 

El sector immobiliari en un cert moment va crear aquest excés d'oferta. Quan cap al 2006 la construcció de vivendes havia augmentat en gran quantitat (el que es coneix com la bombolla immobiliària) i es venien a uns preus massa alts (preu d'oferta que veiem al gràfic). La demanda ja no ho absorbia (la quantitat demandada del gràfic és menys que la quantitat oferta) i, a poc a poc, els preus dels pisos van començar a baixar.

Conseqüències:

En el moment actual, els preus estan baixant tendint a arribar al preu d'equilibri. Com que la oferta ja no ha pujat més i la demanda està començant a pujar, gràcies sobretot a inversors internacionals, es pensa que s'arribarà aviat a aquest preu d'equilibri, hi ha qui diu que serà el proper any o el següent. La situació a la que s'arribarà, serà una situació d'equilibri on no hi haurà insatisfaccions ni de compra ni de venda.

Notícia extreta del diari electrònic Cinco Dias: 

http://cincodias.com/cincodias/2013/11/12/economia/1384273211_207498.html

“Estamos en muy grave peligro. Los tres grandes del mundo, Europa, Estados Unidos y Japón, están en una depresión que no hemos visto desde 1930… Esta crisis es muy grande porque no se ha hecho nada para convencer a los mercados de lograr un cambio fundamental y Europa tiene que actuar para evitar un mayor impacto”

Biografia:

Robert Alexander Mundell és un economista que va néixer el 24 d'octubre de 1932 a Kingston, Canadà. Va estudiar a l'Universitat British Columbia, a l'Institut Tecnològic de Massachussetts dels Estats units i més tard al London School of Economics on va completar la seva formació acadèmica. 

Va treballar com a professor al School of Advanced International Studies i al Johns Hopkins University i desde 1974 és professor d'economia a la Columbia University.

Aportacions a l'economia:

Als anys 70, el professor Mundell va establir les bases intel.lectuals per l'introducció de l'Euro , amb els seus estudis pioners en la dinàmica monetària i les formes monetàries òptimes, estudis que el van fer guanyar el premi Nobel d'economia l'any 1999. Durant els seus anys de treball, també es va establir com a líder intel.lectual en varies àreas, incluint supply-side economics ( l'economia de l'oferta), el model Mundell-Fleming i el efecte Mundell- Tobin.  Supply-side economics diu que la millor forma de fomentar el creixement econòmic és a travès de reduir les barreres dels negocis i de reduir el impostos sobre els ingresos. El model Mundell-Fleming és una eina macroeconòmica que analitza la relació entre els nivells d'interessos i la producció de l'economia i dels mercats financiers. I per últim, l'efecte Mundell-Tobin descriu que el nivell d'interessos nominals augmentara menys que l'augmnet de la inflació perquè aquest augment farà que el públic  mantingui un nivell menor de diners pel menor valor causat per la inflació  i com a conseqüència, depositara els seus diners a altes actius. Desprès pujarà el valor d'aquests actius i impactarà el seu nivell d'interès.

Obras:

• The International Monetary System: Conflict and Reform (El sistema monetario internacional: conflicto y reforma), 1965;
• Man and Economics (El hombre y las económicas), 1968;
• International Economics (Las económicas internacionales), 1968;
• Monetary Theory: Interest, Inflation and Growth in the World Economy (La teoría monetaria: el interés, la inflación y el crecimiento en la economía mundial), 1971;
• A Monetary Agenda for the World Economy (Un programa monetario para la economía mundial), con Jack Kemp, 1983;
• Global Disequilibrium (Los desiquilibrios globales), 1990;
• Debts, Deficits and Economic Performance (Las deudas, los déficits y el rendimiento económico), 1991;
• Inflation and Growth in China (La inflación y el crecimiento en China), con M. Guitian, 1996;
• The Euro as a Stabilizer in the International Monetary System (El Euro como estabilizador del sistema monetario internacional), con A. Clesse, 2000.

Anècdota:

Com anècdota, dir que va guanyar el premi Nobel d'economia l'any 1999 i que una idea que té és que encara que el dólar i l'euro siguin les principals monedes a nivell mundial, creu que existeix la possibilitat de que s'arribi a un acord de moneda mundial i que sigui l'euro-dólar que podria convertir-se en el pivot central per restaurar el sistema monetari internacional.

Espanya es queda sense cotxes usats: la demanda supera a l'oferta en un 12%

• Les vendes de cotxes de segona mà va créixer en 2012 un 5,8%, pel que fa a l'any anterior, fins a 1,63 milions d'unitats. No obstant això, segons revela un informe de la consultora MSI per Faconauto, els professionals de la venda de vehicles d'ocasió han començat a tenir problemes per aconseguir aquests automòbils usats.

• Causes: Aquesta situació es deu, segons la patronal que agrupa als concessionaris, a la cada vegada major vida útil dels cotxes espanyols, al que se suma el minvat mercat de cotxes nous, les vendes dels quals es van desplomar un 13,4%.

• Conseqüències: Podem veure com el mercat de cotxes nous, tindrà una baixa a la demanda ja que la gent que volia canviar-se de cotxes, en canvi de comprar-ne un nou, es compraran cotxes de segona mà. Com les empreses veuran baixar la demanda pujaran l’oferta. Així doncs, algunes empreses de cotxes tindran menys beneficis i més gent es quedarà sense treball.

• Notícia extreta de: El economista.es

     http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/4521806/01/13/Espana-se-queda-sin-coches-usados-la-demanda-supero-en-un-12-a-la-oferta-en-2012.html