Aquí us deixo una fotografia que m'ha fet molta gràcia. Fa referència al discurs que va fer Rajoy fa pocs dies dient que cada divendres hi hauria reformes.
dilluns, 30 d’abril del 2012
El INE certifica que la economía cayó un 0,3% en el primer trimestre
El Público 30/04/12
El Banco de España lo confirmó la semana pasada, pero faltaba la confirmación oficial del Instituto Nacional de Estadística. Y la confirmación oficial, irrebatible: España ya ha entrado en recesión al caer el PIB, la economía, un 0,3% en el primer trimestre de 2012. Ya son dos dos trimestres consecutivos de contracción económica: recesión.
El INE explica que el comportamiento de la economía en el primer trimestre es consecuencia de una aportación más negativa de la demanda nacional, compensada parcialmente por una contribución positiva de la demanda exterior.
Según el Banco de España todos los componentes de la demanda nacional siguen en caída: el consumo de los hogares, el gasto de las administraciones públicas y la inversión empresarial y en construcción.
Causes:
El PIB cau perquè, tal i com explica la notícia, la demanda nacional ha caigut; el consum, la despesa pública, i la inversió. Tot i que l'exportació no ha caigut( sent un factor més del càcul del PIB) no acaba de compensar la caiguda dels altres factors, provocant d'aquesta manera una caiguda del PIB.
Conseqüències:
Si el PIB cau, baixen els preus però alhora vol dir que l'economia està en recessió, ja que el valor dels béns i serveis finals produïts en un temps ha disminuït.
Si l'economia està en recessió augmenta l'atur, hi ha menys inversió...
Relacions amb l'assignatura:
La notícia parla del PIB, tema estudiant a classe el passat trimestre i alhora ens parla dels diferents factors que l'integren segons el mètode de càlcul de PIB de la despesa: PIB = C + I + DP + ( X-M).
També, ens dóna dates de l'INE, institució estudiada a classe.
Opinió personal
He fet aquesta notícia ja que tot i no ser de l'últim tema d'oferta i demanda agregadam'ha semblat interessant mostrar com la nostra economia segueix en recessió amb dades tan fiables com el càcul del PIB.
Crec que és una notícia dolenta, però inevitable ja que les mesures que s'estan prenent des del govern central, i autonòmic per acabar amb la crisi no afovereixen a incrementar cap dels tres factors del PIB del mètode de la despesa.
El Banco de España lo confirmó la semana pasada, pero faltaba la confirmación oficial del Instituto Nacional de Estadística. Y la confirmación oficial, irrebatible: España ya ha entrado en recesión al caer el PIB, la economía, un 0,3% en el primer trimestre de 2012. Ya son dos dos trimestres consecutivos de contracción económica: recesión.
El INE explica que el comportamiento de la economía en el primer trimestre es consecuencia de una aportación más negativa de la demanda nacional, compensada parcialmente por una contribución positiva de la demanda exterior.
Según el Banco de España todos los componentes de la demanda nacional siguen en caída: el consumo de los hogares, el gasto de las administraciones públicas y la inversión empresarial y en construcción.
Causes:
El PIB cau perquè, tal i com explica la notícia, la demanda nacional ha caigut; el consum, la despesa pública, i la inversió. Tot i que l'exportació no ha caigut( sent un factor més del càcul del PIB) no acaba de compensar la caiguda dels altres factors, provocant d'aquesta manera una caiguda del PIB.
Conseqüències:
Si el PIB cau, baixen els preus però alhora vol dir que l'economia està en recessió, ja que el valor dels béns i serveis finals produïts en un temps ha disminuït.
Si l'economia està en recessió augmenta l'atur, hi ha menys inversió...
Relacions amb l'assignatura:
La notícia parla del PIB, tema estudiant a classe el passat trimestre i alhora ens parla dels diferents factors que l'integren segons el mètode de càlcul de PIB de la despesa: PIB = C + I + DP + ( X-M).
També, ens dóna dates de l'INE, institució estudiada a classe.
Opinió personal
He fet aquesta notícia ja que tot i no ser de l'últim tema d'oferta i demanda agregadam'ha semblat interessant mostrar com la nostra economia segueix en recessió amb dades tan fiables com el càcul del PIB.
Crec que és una notícia dolenta, però inevitable ja que les mesures que s'estan prenent des del govern central, i autonòmic per acabar amb la crisi no afovereixen a incrementar cap dels tres factors del PIB del mètode de la despesa.
divendres, 27 d’abril del 2012
Educación plantea a las CCAA una subida de hasta 540 euros en las matriculas universitarias
El
Ministerio de Educación ha propuesto a las CCAA que los nuevos alumnos
universitarios sufraguen entre el 15% y el 25% del coste real de una plaza, que
subirá hasta el 100% en aquellos universitarios que hagan su cuarta matrícula.
La secretaria de Estado de Educación, Montserrat Gomendio, ha explicado que el Ministerio ha propuesto que cada alumno pague hasta 540 euros más por la primera matrícula universitaria. Para ello, Educación ha propuesto a las CCAA que el alumno sufrague entre el 15% y el 25% del coste real de la plaza, desde el 15% actual. En la práctica, el ajuste supondrá de hasta una subida del 66% en las tasas que los alumnos pagarán por matricularse en una carrera universitaria si el pago supone la parte máxima de la horquilla.
Relacions amb l’assignatura:
La secretaria de Estado de Educación, Montserrat Gomendio, ha explicado que el Ministerio ha propuesto que cada alumno pague hasta 540 euros más por la primera matrícula universitaria. Para ello, Educación ha propuesto a las CCAA que el alumno sufrague entre el 15% y el 25% del coste real de la plaza, desde el 15% actual. En la práctica, el ajuste supondrá de hasta una subida del 66% en las tasas que los alumnos pagarán por matricularse en una carrera universitaria si el pago supone la parte máxima de la horquilla.
las medidas comenzarán a aplicarse a partir del próximo curso escolar,
2012-2013. Gomendio ha explicado que el objetivo de la subida es aproximar el
precio público de la matrícula al coste real.
El incremento de la cuota a pagar ascenderá a medida que el alumno
repita. Se ampliará entre un 30% y un 40% para la segunda matrícula, entre un
65% y 75% para la tercera matrícula y entre un 90% y un 100% en la cuarta
matrícula.
Al mismo tiempo, los costes de los másteres "no habilitantes"
(no necesarios para ejercer ciertas profesiones) también subirán hasta un 50%.
El aumento de las tasas afectará en un principio a los nuevos alumnos
que se matriculen en la Universidad. Sin embargo, desde la Comunidad de Madrid
han defendido que la subida no haga diferenciaciones y se aplique por igual
para nuevos alumnos como antiguos y junto a Cataluña y Baleares han planteado
esta sugerencia al ministro.
Los
nuevos ajustes en el sistema educativo buscan alcanzar un ahorro de 3.000
millones, objetivo marcado por el Gobierno para cumplir con el objetivo de
déficit pactado con la Unión Europea.
Causes:
Principalment
la crisi económica. L’Estat necessita recaudar diners per cumplir amb el
déficit. Les matrícules anys passats pujaven cada vegada més de preu en base a
l’IPC, però ara es posen uns límits, els que les comunitats autònomes volen.
Els alumnes que repeteixen hauràn de pagar més ( una manera de fomentar
l’estudi per no arrepenjar-se).
A
Espanya tenim moltes universitats, més inclús que a les grans potències com
Alemanya, Anglaterra… Com més universitats més professorat, més estructura...
Conseqüències:
Moltes families no podrán permitir-se pagar
aquesta quantitat de diners, per tant hi
haurà gent que es quedarà sense poder accedir a estudiar a les universitats.
La gent s’haurà d’esforçar més per aconseguir
les beques, hi haurà molta més competitivitat acadèmica.
Aquest fet comportarà també una reducció de les despeses en educació.
Baixarà el consum d'altres coses ja que s'hauràn de destinar aquests diners en les matrícules.
Aquest fet comportarà també una reducció de les despeses en educació.
Baixarà el consum d'altres coses ja que s'hauràn de destinar aquests diners en les matrícules.
Relacions amb l’assignatura:
“ Shock d’oferta” ja que la OA es contrau per la pujada de
preus en les matrícules.
dimecres, 25 d’abril del 2012
El Gobierno prevé un ahorro de 10.000 millones en sanidad y educación
La Vanguardia - 9/4/2012
El Gobierno prevé ahorrar más de 10.000 millones de euros recortando en materia de sanidad (7.000 millones) y educación (3.000). El Ejecutivo calcula que el ahorro en Sanidad, a través de medidas para lograr una mayor racionalización del gasto, la eliminación de duplicidades y una mejor eficiencia en la gestión de los servicios públicos, estará en torno a los 7.000 millones de euros, correspondiendo el resto a Educación, según han informado a Europa Press fuentes populares.
Esta fuentes estiman que el recorte en Sanidad será de un 60 o 70% y que se conseguirá con la puesta en marcha de propuestas como una cartera básica de servicios, una tarjeta sanitaria única en toda España, la receta electrónica o una central de compras centralizada.
De hecho, esta última medida podría suponer un ahorro de hasta el 10% de esos 7.000 millones, indican las mismas fuentes. Sin embargo, las medidas no se concretarán hasta finales de abril.
De momento, el Gobierno ha descartado que los ciudadanos vayan a pagar por la asistencia sanitaria y ha precisado que la posible progresividad en función de la renta se está estudiando únicamente para los medicamentos. El gasto farmacéutico en Europa supone el 15% del total del gasto sanitario, mientras en España se eleva al 25%. Por eso el Gobierno pretende disminuir esa cifra, acercándose a las cifras europeas.
CAUSES: Les causes d'aquesta situació són la crisi i el gran deute públic que té el govern actualment. Degut al el desaccelerament del creixement econòmic el govern va provar una política keynesiana (augmentant la despesa pública), però aquesta no va acabar funcionant. Això ha acabat portant a la situació actual on, a més del deute de les empreses privades i les famílies, l'Estat té també un gran deute públic. Per tant, en aquesta situació, el Govern ha de retallar la despesa pública i, entre altres, ha retallat aquests 10.000 milions en educació i sanitat.
CONSEQÜÈNCIES: podem dir que les conseqüències d'aquesta acció són una disminució de la demanda agregada, ja que DA= C + I + DP + ( X-M). Per tant, si la Despesa Pública disminueix, també ho farà la Demanda Agregada. A més, al ser en els àmbits d'educació i sanitat, aquestes retallades probocaran un augment en les desigualtats de la població, ja que la gratuïtat d'aquestes té un efecte igualador en els ciutadans d'un país. També per ser en l'àmbit de l'educació aquestes mesures poden portar a una disminució de la formació en els joves que estiguin estudiant i, per tant, una pèrdua del capital humà del país a llarg termini.
RELACIONS AMB L'ASSIGNATURA: les relacions amb l'assignatura són la disminució de la demanda agregada, ja que DA= C + I + DP + ( X-M). També l'augment de desigualtats, contrari als suposats objectius d'un govern que en teoria intentaria disminuir-les. A més, també trobem una pèrdua o disminució d'un dels sectors de producció: el capital humà.
GRÀFICA:
GRÀFICA:
El "corralito" argentí deu anys després
Rememorem "el corralito" que va ocórrer l'any 2001 a Argentina, on la convertibilitat del "peso" al dolar es va desplomar i els bancs van haver de racionar el diners què donaven a la gent. Una situació tan dramàtica es podria tornar a produir a Espanya en un futur pròxim...
Edgar Peterson
Simiocracia (de Aleix Saló)
Us deixo un altre vídeo de Aleix Saló, el creador de "Españistán". Aquest cop ens explica la seva teoria de què ens governen ineptes. Un vídeo ben humorístic què hauríeu de veure si teniu una estona.
Edgar Peterson
Subscriure's a:
Missatges (Atom)